Odi i armes als EUA
El doble atemptat d’El Paso (Texas) i Dayton (Ohio) que aquest cap de setmana ha posat fi a la vida d’una trentena de persones ha posat els Estats Units davant del mirall, evidenciant la disfunció greu del seu sistema de valors que protegeix de forma obstinada la llibertat dels ciutadans per adquirir i portar armes de foc tot i la llista inacabable de víctimes que genera cada any, o la tendència errònia a parlar de “terrorisme” quan l’autor és musulmà i de “tiroteig” quan l’autor és ultranacionalista, supremacista i blanc.
El mateix Donald Trump ha sortit retratat en el manifest que ha deixat escrit l’autor de la matança d’El Paso (de 21 anys), explicant la massacre com una “resposta a la invasió de Texas pels hispans”, la mateixa expressió utilitzada pel president nord-americà per justificar la construcció del mur a la frontera amb Mèxic. Trump diu ara que “l’odi no té cabuda als Estats Units“, però l’afirmació sembla més buida que mai, quan ell, fins ahir, mai havia condemnat el supremacisme blanc sinó, ans al contrari, l’havia incentivat, denigrant els immigrants, associant-los sempre a delinqüència, a amenaça o prodigant comentaris racistes dirigits a les minories ètniques del país.
La motivació del múltiple assassí d’El Paso entronca clarament amb el discurs que emet la Casa Blanca, però el que uneix aquests fets amb els d’Ohio no és la ideologia sinó la segona esmena de la Constitució dels EUA, que consagra el dret i la facilitat de qualsevol ciutadà a adquirir armes de foc capaces de segar desenes de vides en uns segons. El debat no és nou, però creix a mesura que es dispara la xifra de víctimes. Falta saber quant temps necessitarà la societat nord-americana per transformar el dolor i la indignació en una empenta legislativa que posi fre a aquesta situació.