Sánchez i la feina a fer

Tal com era de preveure, la primera votació del debat per investir el socialista Pedro Sánchez com a nou president del govern espanyol, ahir, va ser fallida. Sánchez necessitava la majoria absoluta i només va aconseguir, per un vot, la simple. Ara, si els pronòstics es compleixen, demà, dimarts, amb aquest mateix resultat (és de preveure un vot més per al sí, ja que una diputada d’Unides Podem no hi va assistir ahir per malaltia), Sánchez serà president i formalitzarà el primer executiu de coalició en la curta història de la democràcia espanyola. Des de l’any 2015, l’Estat espanyol ha estat un terç del temps amb governs en funcions. La feina que té al davant aquest nou executiu és majúscula i caldrà que prengui decisions de manera immediata si vol que es visualitzi que la seva voluntat és fer canvis estructurals i no només escalfar la cadira fins a la pròxima crisi, la negociació del pressupost.

I, en aquesta línia, el que cal demanar al nou govern és que prengui decisions per solucionar els greus problemes que s’han generat o agreujat en aquests darrers anys. En el cas català, és obvi que el punt de confiança que li ha donat ERC ha de ser retornat justament retornant la crisi d’encaix de Catalunya al terreny polític. De fet, aquest serà el punt clau per saber quina és la voluntat real del PSOE i Unides Podem. La judicialització del procés iniciada pel PP, però, també, aplaudida pel PSOE, és ara un camp de mines que caldrà anar superant per donar aire al terreny polític. Segurament la derogació de punts de la reforma laboral i la llei mordassa són importants i seran anuncis mediàtics que farà el PSOE d’aquí a pocs dies, però la realitat és que la taula de negociació entre governs per resoldre el conflicte a Catalunya és la veritable prova del cotó del nou executiu.