Un nou fracàs de la Unió Europea
La Unió Europea sembla que no ho tindrà fàcil a l’hora de superar el ‘Brexit’, sobretot pel que fa a la gran aportació britànica al pressupost comunitari, que pujava a més de 10.000 milions. El fracàs de la cimera europea d’aquesta setmana, en què els vint-i-set van mostrar-se incapaços de trobar un acord per al pressupost dels propers set anys, així ho indica. Les posicions enrocades de les diferents parts, els països rics que es neguen a aportar més diners, i els més pobres que no volen perdre cap dels fons comunitaris, han fet impossible l’acord, malgrat les nombroses reunions bilaterals mantingudes pel nou president del Consell Europeu, Charles Michel, incapaç d’aconseguir cap cessió important dels principals actors. Caldrà esperar, doncs, a una pròxima cimera, encara sense data, per veure si els vint-i-set aconsegueixen un acord.
En tot cas, la posició majoritària de no voler aportar nous fons que cobreixin ni que sigui en part els que aportaven els britànics, és un indicador fiable de l’estat actual d’una Unió Europea estancada en el temps, molt lluny d’aquella unió política i monetària imaginada pels grans tòtems europeus fa uns anys. Els diferents estats, empesos gairebé tots per un nacionalisme local creixent i antieuropeu, s’estimen més frenar el projecte comú abans de perdre vots i el poder a casa.
I com sempre, qui en pot sortir més perjudicat de tot plegat és el sector agrícola, l’ase dels cops de les grans indústries alimentàries i de les grans cadenes de distribució. La desaparició o una dràstica reducció de les ajudes comunitàries pot significar la fi de moltes explotacions agràries, a Catalunya i arreu d’Europa, amb tot el que això significa per al territori.