Una monarquia en qüestió

La ciutadania espanyola mai ha pogut posar democràticament en qüestió la monarquia a través d’un referèndum, però al final és la justícia la que s’ha vist obligada a intervenir davant els excessos del rei emèrit. Joan Carles I s’enfronta a una doble via d’investigació: la internacional, iniciada a partir d’un presumpte blanqueig de diners que està rastrejant la justícia suïssa, i l’espanyola, que ha traslladat al Tribunal Suprem els mateixos indicis donada la condició d’aforat de l’investigat. Precisament, que sigui l’alt tribunal l’encarregat de dirigir la causa és una altra prova dels privilegis que sempre han acompanyat el monarca, que va perdre la inviolabilitat que li reconeixia la Constitució quan va abdicar. Ara, repudiat pel fill i sense la popularitat de què gaudia en el passat, el rei emèrit afronta una greu etapa que de retruc afecta tota la institució i posa novament a prova la justícia espanyola, que només ha actuat quan la justícia europea ha mogut fitxa.

El desgast ha arribat a uns nivells tan evidents que fins i tot els sondejos d’opinió oficials han deixat de preguntar als ciutadans sobre la monarquia. Fins i tot per a aquells que no siguin republicans és difícil pensar-ne res de bo quan en plena crisi sanitària i econòmica transcendeixen nous detalls sobre el possible cobrament de milionàries comissions aparellades a presumptes delictes de blanqueig de capitals i frau fiscal. Pel que fa al front polític, les majories bipartidistes al Congrés dels Diputats han frenat repetidament els intents d’obrir comissions d’investigació, però de mica en mica la representació parlamentària dels partits contraris a la monarquia va creant escletxes que tard o d’hora s’obriran igualment camí. Només és qüestió de temps.