El govern espanyol no té pressa

L’optimisme de Jaume Asens amb relació a una ràpida tramitació dels indults per als presos polítics catalans i de la reforma del delicte de sedició al Codi Penal ja no només topa amb els seus socis de coalició a La Moncloa, sinó també amb el seu company de formació política, Pablo Iglesias, que s’ha abonat a la calma que predica el flanc socialista de l’executiu espanyol. Fa gairebé un mes que en una entrevista a aquest diari Asens, president del grup parlamentari d’Unides Podem al Congrés, va declarar: “Els presos podrien estar lliures abans de la campanya electoral.” Es mostrava convençut que el delicte de sedició es podia reformar en tres mesos. Ho deia llavors i ho manté encara, però d’aleshores ençà, des del govern en el qual participa, no s’han deixat de llançar missatges que refreden les expectatives d’Asens. Tant el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, com la vicepresidenta Carmen Calvo no ho han pogut dir més clar en les seves intervencions públiques. I, en aquest mateix sentit, el silenci del vicepresident segon, Pablo Iglesias, molt bel·ligerant amb els seus socis de coalició amb altres temes, és prou rellevant. De moment, no n’ha fet causa prioritària. El ministre de Justícia té un projecte per a la reforma del Codi Penal des de fa un any damunt la taula i ja sembla prou clar que en cap cas el canvi serà efectiu abans de les eleccions al Parlament de Catalunya, que s’han de celebrar el 14 de febrer, si l’evolució de la pandèmia ho permet. I si els canvis respecte de la sedició esperen el moment oportú als despatxos ministerials, damunt de la taula del Tribunal Suprem hi ha l’informe sobre els indults, que no és vinculant, però sense el qual el Consell de Ministres no els pot concedir. Marchena ha trigat quatre mesos a resoldre el recurs sobre el tercer grau dels presos i ha resolt que és “prematur”. Amb aquests precedents, seria una sorpresa majúscula que l’alt tribunal actués amb la diligència exigible i deixés que la tramitació dels indults fes el seu curs, sense voler marcar els temps.