Incendis forestals, la combinació diabòlica
La combinació diabòlica d’un canvi climàtic producte de massa anys de negacionisme irresponsable i l’acció criminal o negligent de les persones ens han tornat a situar en un estiu dramàtic pel que fa als incendis forestals. Prop de quatre-cents focs d’ençà de l’inici de la temporada de calor i més de dues mil hectàrees cremades són les dades provisionals del desastre d’enguany a Catalunya. Es tracta, a més, d’un problema global, que afecta encara amb més cruesa altres països com Grècia i Turquia, on la propagació simultània de desenes de focus confirma la intencionalitat de les flames. El diagnòstic dels professionals és inapel·lable: el noranta-cinc per cent dels incendis són provocats per causes no naturals, és a dir, per piròmans o per imprudents. En tenim exemples recents en els casos de Llançà i Castellví de Rosanes, on tot indica que una burilla i una radial van encendre respectivament el primer matoll.
Pel que fa al primer factor, l’estrictament climàtic, poca cosa s’hi pot fer perquè l’emissió de contaminants ens ha sentenciat a estius d’extrema calor i a hiverns d’extrem fred. Això, afegit a la sequera i a la manca de conservació adequada als nostres boscos, converteix la massa forestal en un polvorí que cada any corre el risc d’encendre’s fins al punt de generar elevades pèrdues mediambientals i posar en perill la vida de les persones, tant dels residents de les zones afectades com del personal que treballa en les extincions.
Pel que fa al factor humà, fa la sensació que s’ha abaixat la guàrdia pel que fa a la conscienciació i que, en canvi, no s’ha elevat el nivell de la persecució penal contra els culpables que se’ns cremi la terra. Paral·lelament, no deixen de recordar-ho els experts, les administracions i els particulars han de treballar més intensament en l’elaboració de plans de contingència i en la conservació de les parcel·les a tocar dels boscos. Una feina de planificació que fa tard.