La ‘moderació’ dels talibans

El final de la guerra a l’Afganistan i la restitució del règim dels talibans, apartats del poder fa vint anys pels nord-americans després dels atemptats de l’11-S, ha vingut acompanyada d’un missatge de moderació convenientment escenificat en una roda de premsa a Kabul i clarament destinat a tranquil·litzar els afganesos i la comunitat internacional respecte a les seves intencions. Només el temps podrà desvelar si aquesta moderació fins ara desconeguda es converteix en una pràctica real o es revela com un moviment purament tàctic buscant treva, estabilitat i una certa col·laboració per agafar les regnes del país en les millors condicions possibles. En aquest sentit, cap de les dues opcions no pot ser descartada, però està clar que l’escepticisme i la desconfiança són l’única actitud possible davant els anuncis d’amnistia general, de respecte als drets humans també de les dones i les nenes i de no col·laboració amb terrorisme gihadista. Perquè per damunt de les paraules hi ha els fets i els testimonis en sentit contrari que arriben des de terres afganeses i, encara més, la crua realitat coneguda durant el rebatejat Emirat Islàmic de l’Afganistan (1996-2001), la seva dictadura ideològica, la interpretació fanàtica de l’Alcorà, la brutal aplicació de la xaria, la irrellevància dels drets humans, l’hostilitat cap a Occident i l’evident hospitalitat amb els grups terroristes.

Per això mateix, ni la posició de la comunitat internacional, ni molt especialment la de la Unió Europea poden basar-se en la coartada d’unes declaracions d’intencions d’escassa credibilitat, ans al contrari. Les Nacions Unides no poden acceptar el nou ‘statu quo’ sense una vigilància efectiva que el nou règim compleix les seves promeses, especialment respecte als drets i el terrorisme; de la mateixa manera que la Unió Europea no pot girar l’esquena als seus principis i valors, només pensant a evitar una nova onada de refugiats provinents d’Afganistan.