La reforma laboral es desencalla
La decisió de la patronal espanyola d’afegir-se a l’acord per tombar alguns aspectes de la reforma laboral vigent desencalla definitivament una de les principals i més rebregades promeses electorals del PSOE. Finament, després d’un any llarg de negociacions amb els agents socials, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha aconseguit l’objectiu de sumar sindicats i empresaris, encara que a la pràctica això signifiqui suavitzar algunes de les pretensions inicials. Sens dubte en aquest exercici de pragmatisme a tres bandes hi ha pesat la necessitat d’aprovar el nou marc laboral com a condició irrenunciable de Brussel·les a l’hora de concedir els fons europeus. Més enllà dels matisos incorporats a l’acord final, que ara entrarà en la fase d’aprovació parlamentària, el desenllaç reafirma la capacitat de diàleg de Díaz, ministra de Podem i figura emergent de l’esquerra espanyola amb clares aspiracions aglutinadores de cares a futures eleccions.
El més important, però, és que entraran en vigor elements correctors pel que fa a la temporalitat i la precarietat, dos dels pitjors efectes secundaris de l’antiga reforma impulsada pel Partit Popular l’any 2012. També un major control en els mecanismes de subcontractació i un reforç del mecanisme dels ERTO per augmentar les ajudes a les empreses que en períodes de crisi optin per no acomiadar. Durant tot aquest temps la demagògia de la dreta espanyola i les seves indissimulades picades d’ullet al gran capital, no solament han estat incapaces de reconduir la desocupació cap a xifres homologables a la resta de la Unió Europea, sinó que, a més, han obert l’aixeta als contractes porqueria, a la reducció dels salaris i a la reculada dels drets bàsics dels treballadors. Pel camí, a més, hi ha quedat retratat també el PSOE, que en el programa electoral hi portava la derogació de la llei i ha anat derivant a una sèrie de penosos eufemismes fins a intentar deixar la reforma en una simple i inconcreta “modernització”.
