No normalitzar la repressió
La decisió de la mesa del Parlament de recomanar la suspensió ‘de facto’ de les activitats de la cambra legislativa mentre la comissió de l’Estatut del Diputat dictamina sobre l’escó de Pau Juvillà és del tot excepcional i genera una situació anòmala en termes democràtics, però respon a un altre fet excepcional i insòlit, que és el setge al Parlament fet des de l’Estat a través de la Junta Electoral (JEC) i el Tribunal Suprem. No és normal en una democràcia sana que tenir penjat un llaç groc al despatx d’un regidor d’un ajuntament pugui arribar a ser motiu de persecució penal, d’inhabilitació política, d’inelegibilitat retroactiva i de retirada de la condició de diputat adquirida per decisió dels ciutadans en unes eleccions democràtiques. No és normal que una desproporció com aquesta es pugui materialitzar sense una sentència ferma que la sostingui. I tampoc és normal que la composició i el funcionament d’un Parlament que expressa la sobirania popular puguin ser objecte de la ingerència unilateral d’un òrgan administratiu extern –la JEC–, que a més amenaça amb conseqüències jurídiques tothom, polític o funcionari, que no compleixi la seva ordre.
Totes aquestes anormalitats conflueixen en el cas del diputat de la CUP Pau Juvillà i són possibles a l’empara d’aquest ‘estat de repressió’ que impregna la relació de l’Estat espanyol amb Catalunya des de la celebració del referèndum de l’1-O. Normalitzar la repressió ideològica al diputat Pau Juvillà i la seva expulsió del Parlament és normalitzar la repressió i convertir el Parlament en una oficina de l’Estat al parc de la Ciutadella de Barcelona. Suspendre temporalment l’activitat del Parlament no servirà per posar fi a la repressió ni per revertir la injustícia comesa amb el diputat, però sí que serveix per no ser-ne còmplice, per situar-s’hi en contra, per posar-la en evidència, per aclarir les prioritats democràtiques dels diferents partits del Parlament i per demostrar la necessitat de teixir una estratègia conjunta del sobiranisme contra la repressió de l’Estat, la passada, la present i la que encara ha d’arribar.