La Barcelona de Colau
La ciutat de Barcelona ha entrat en un túnel d’obres de gran impacte per a les seves constants vitals i les dels seus habitants, del qual haurà de sortir d’aquí a dos anys transformada en una ciutat més amable per a vianants, bicicletes i patinets i menys receptiva al cotxe en qualsevol de les seves versions. No es pot negar que l’aposta del govern d’Ada Colau és decidida i és valenta, no tant per la direcció dels canvis cap a una ciutat menys contaminant i sorollosa i més orientada a les persones –objectius compartits per la immensa majoria–, com per la velocitat que es pretén donar a aquesta transformació, que sens dubte tindrà danys i víctimes col·laterals importants. El projecte de connexió del tramvia de l’eix Diagonal, el de la superilla de l’Eixample, el del bulevard de la Meridiana o el de la remodelació de la Via Laietana són projectes importants, de gran impacte en el pols de la ciutat i en la seva mobilitat; cadascun té els seus beneficis i la seva lògica en el puzle d’aquesta transformació urbanística, però fer-los tots alhora, sabent el col·lapse, la contaminació addicional, la pèrdua de mobilitat i de qualitat de vida que provocaran sembla respondre més a una agenda electoral que a cap lògica que tingui en compte els centenars de milers de ciutadans d’aquest país, els que viuen a Barcelona o que hi treballen, la visiten i en gaudeixen.
L’aposta municipal suposa expulsar de la ciutat una part dels 300.000 vehicles que hi circulen diàriament i, per tant, assumeix el preu de generar un problema d’accessibilitat als ciutadans, als autònoms, a les empreses de serveis o als comerços que fan servir aquests vehicles. Si l’elecció és emprendre aquest camí, és exigible que l’Ajuntament tingui prevista una alternativa viable i real, que la realitat del transport públic, l’urbà i l’interurbà, no és capaç de donar ara mateix. Parlar de les inversions en el tren de rodalies o de la línia 9 del metro com a solució al problema té molt d’acte de fe i també de demagògia. Les solucions han de ser tangibles, fins i tot avaluables; si no és així, humanitzar la ciutat provocarà més inconvenients que beneficis.