El debat dels Jocs Olímpics

La possibilitat que el Pirineu sigui la seu dels Jocs Olímpics d’hivern el 2030 ha generat un intens debat a Catalunya entre els seus partidaris i els seus detractors. Puigcerdà va ser escenari ahir d’una marxa convocada per Stop JJOO per manifestar-s’hi en contra, de la mateixa manera que dies enrere van ser el sector empresarial del Pirineu, Aran, Lleida i Girona, i el sector esportiu (federacions i esportistes) els que s’han situat clarament a favor d’aquest projecte que pilota el govern de la Generalitat. Uns hi veuen una irresponsabilitat en el context de l’emergència climàtica que tampoc aporta infraestructures i serveis de valor a les comarques del Pirineu; d’altres hi veuen un trampolí per impulsar els esports d’hivern, promoure els Pirineus i el turisme desestacionalitzat, diversificar i dinamitzar l’economia de la zona i invertir en una millora de les comunicacions i la connectivitat. Totes les posicions són legítimes i és bo que s’expressin, de la mateixa manera que cal exigir al govern, més enllà de la seva posició, que expliqui amb detall el projecte, les implicacions, els beneficis i els inconvenients, perquè aquesta informació importa a tots els ciutadans del país, i molt especialment als de l’Alt Pirineu i l’Aran, que tindran capacitat de decisió en la consulta doble del 24 de juliol. El que és innegable, i és un avenç objectiu, és que a l’hora de dissenyar i promoure l’organització d’un esdeveniment d’aquestes característiques i dimensions els criteris mediambiental i de sostenibilitat hagin guanyat un protagonisme tant o més decisiu que el criteri de capacitat, oportunitat i benefici econòmic, que abans eren del tot determinants.

Si alguna cosa desvirtua aquest procés de decisió i llançament de la candidatura olímpica és, una vegada més, la politització que se n’està fent, en aquesta ocasió des del govern d’Aragó. En aquest sentit, és urgent que tant el govern espanyol com el COE resolguin les seves contradiccions amb el president aragonès i aclareixin definitivament el seu suport a la candidatura conjunta pactada o bé a una candidatura catalana en solitari.