Opinió

La lliçó de la Diada de cara a l’1-O

La manca d’unitat en la convocatòria de la darrera manifestació de la Diada va deixar un mal regust que almenys sembla que haurà servit als diferents partits independentistes per evitar una nova trencadissa de cara a una altra imminent i emblemàtica data: la commemoració del cinquè aniversari del referèndum de l’1-O. No és pas indispensable –ni tan sols convenient– que el bloc partidari del dret a decidir sigui monolític, entre altres coses perquè les formacions que l’integren representen sensibilitats molt diferents i programes electorals fins i tot contraposats, per exemple en matèria fiscal. Però, si volen mantenir mobilitzada la ciutadania, un dels punts forts que precisament va fer possible el desafiament democràtic de l’1-O, han de ser capaços d’exhibir un mínim consens en qüestions troncals. Sobretot pel que fa a cites tan importants.

El referèndum del 2017 va demostrar-nos fins a on érem capaços d’arribar col·lectivament, però al darrere va venir la ferotge repressió policial i judicial i un estancament en l’estratègia política de la qual no ens hem refet. Ni tan sols la formació d’un govern entre les dues forces sobiranistes majoritàries, ERC i Junts, i el suport puntual de la CUP, ha servit per recosir una unitat que ara torna a tenir l’oportunitat d’encarrilar-se. La sort és que, tot i els alts i baixos en les enquestes i en el suport al carrer, el resultat a les urnes continua sent inapel·lable. Però no es pot apel·lar continuadament a l’empenta popular sense acompanyar-ho amb la suma de tots els esforços possibles al tauler polític. En aquest sentit, l’elaboració del pressupost torna a ser ara una prova de foc i els equilibris per tirar-los endavant, l’enèsima demostració dels estranys companys de viatge que es poden tenir al llarg d’una legislatura. Mentrestant, l’objectiu de fons no ha variat i, malgrat les discrepàncies sobre com arribar-hi –la via de la taula del diàleg, la de la confrontació intel·ligent o la declaració unilateral–, queda clar que viure del record no porta enlloc i que quedar-se en punt mort també pot ser una manera d’anar enrere.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.