El cinquè poder
Les xarxes socials són un cinquè poder que ha permès generar estats d'opinió gràcies a les posicions crítiques de la societat civil
En democràcia ens referim als mitjans de comunicació com “el quart poder”, que hauria de ser una eina al servei de la ciutadania per denunciar allò que no funciona i facilitar mesures de correcció. Avui dia, aquest poder està en mans de corporacions multinacionals, i molts d'aquests grups controlen els mitjans que haurien de vigilar-los de ben a prop. Com sempre, estem patint els excessos de poder disfressats de la paraula democràcia, més qüestionada que mai.
Els darrers anys, i gràcies a les xarxes socials (Facebook i Twitter, sobretot), ens arriba molta informació que contradiu la de determinades televisions, com ara Telecinco, TVE, Intereconomía... ¿Inconvenient? La informació no és de fonts reconegudes oficialment i, per tant, no tindran l'aval que potser voldríem, però plantegen qüestions que són d'una gran transcendència pública.
Un exemple que s'ha difós recentment pel Facebook: “La justícia no és igual per a tothom: el Prestige, sense culpables; Madrid Arena, sense culpables; Ave Santiago, sense culpables; cas Nóos, sense culpables; robar una gallina, un any de presó; escarnis, multes de 40.000 euros; dormir al carrer, 150-750 euros; remenar la brossa, 750 euros.” És només un exemple de milers a la xarxa que sobretot a Catalunya il·lustren un estat d'opinió contrari al govern espanyol i cada vegada més favorable al dret imprescindible a decidir, un dret reconegut pel mateix Estat l'any 1977 i publicat al BOE, on es diu que “tots els pobles tenen el dret de lliure determinació”.
És evident que la generació d'estats d'opinió neixen com a reacció davant d'una acció corrosiva o que, si més no, un determinat sector social ho considera així. ¿Il·lustrem? La Vanguardia redueix el procés sobiranista a “conflicte intern espanyol”, com titula en la portada del 5 de gener del 2014, una expressió que diu molt d'un diari que no representa actualment la voluntat de la Via Catalana. També el tractament que fan La Vanguardia i El Periódico sobre la carta enviada per Mas als principals governs del món és del tot negatiu, malgrat que una majoria de lectors avalen el procés sobiranista.
Les xarxes socials són un cinquè poder que ha permès generar estats d'opinió gràcies a les posicions crítiques de la societat civil, que contrasten amb les opinions filtrades dels mitjans de comunicació oficialistes. Aquest cinquè poder ha permès detectar la desinformació dels grans poders econòmics i socials. D'aquesta manera, ha evitat de reduir el país a una mena de dictadura de les idees, on no hi ha més llei que la de la imposició de les normes a cops d'asfíxia econòmica.
Un exemple prou significatiu del cinquè poder pot ser el mateix Vilaweb, dirigit per Vicent Partal, el qual es troba en plena sintonia amb les xarxes socials, on apareix constantment referenciat per la societat civil. Un diari, d'altra banda, que acaba de llançar el portal en anglès, una decisió rellevant que obre un canal directe amb Europa, tal com ja ha fet com a setmanari el Catalonia Today d'El Punt Avui.
Les xarxes socials estan demostrant que també poden influir en l'equilibri de poders. Ara només ens cal que aquest cinquè poder, si representa una majoria de la societat, acabi alliçonant els mitjans de comunicació convencionals perquè informin sense condicionants, de manera totalment lliure i independent.
