Cap a un enduriment de la llei antitabac
Ha donat resultats satisfactoris, la llei antitabac? La majoria de la població respondria afirmativament aquesta pregunta. Ha fet curt, la llei? Davant aquesta segona pregunta, en canvi, ja és més discutible quina seria la reacció dels ciutadans. Segons les dades que té damunt la taula la ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez, el setanta per cent dels ciutadans de l'Estat són partidaris d'estendre la prohibició a la totalitat dels locals públics. Però aquestes són dades relatives, sobretot si tenim en compte que comunitats autònomes com ara la de Madrid s'han girat d'esquena a la llei. Enquestes a banda, Jiménez assegura que a tothom li ve de gust entrar en un local on no hi hagi fum, independentment de si fuma o no, perquè es tracta d'un espai agradable, i, animada per aquesta constatació, deixa entreveure que l'enduriment de la llei és a la cantonada. La ministra hi ha afegit una altra frase: «La societat espanyola està madura per aplicar la prohibició de fumar a tots els espais públics.» Abans d'afrontar l'enduriment de les restriccions, però, potser caldria assegurar primer si la societat és prou madura per garantir que el grau de compliment de la llei és el que hauria de ser. Des de l'1 de gener del 2006 està prohibit fumar als centres de treball i als locals públics de més de cent metres quadrats, mentre que pel que fa als locals que tenen una superfície inferior es deixa l'elecció als propietaris. Només cal sortir de Catalunya, però, per adonar-se que el grau d'exigència es relaxa considerablement. La majoria de països europeus tenen lleis semblants en vigor, amb graus de severitat diversa, però en qualsevol cas l'enduriment de les mesures és inútil si no assegurem primer que es compliran.
