151.214.901

No és cap número de loteria. Ni cap numero de mòbil. Ni cap número de passaport. El 151.214.901 que serveix per titular l'article d'avui són (si no m'he descomptat, que és del tot possible) els 151.214.901 euros que al llarg d'aquests darrers vint-i-quatre anys ha recaptat La Marató de TV3. Més de 151 milions d'euros. Se n'adonen, vostès, del que representa això? Més de 151 milions d'euros (als quals s'hauran de sumar els d'aquest any, el del 25è aniversari de La Marató) que s'han recaptat en molts casos a còpia de donacions de deu, vint o trenta euros. Se n'adonen, del que significa? I no els parlo pas només de diners. Els parlo de la capacitat de mobilització, de sensibilització, de pedagogia i, si vostès volen, de prevenció que per a molts de nosaltres que ha significat La Marató de TV3. No en facin cas, de l'argument aquell fàcil i carrincló que tots hem sentit o fet en algun moment en el sentit que aquest és un programa ensucrat, sentimental i fàcil a base de tocar la fibra al personal; ni de l'argument aquell que tots aquests diners ja els hauria de posar l'administració. El paper que ha fet La Marató és indiscutible, i l'experiència aquella que va néixer l'any 1992 amb un programa de sis hores, ara ja és de quinze i forma part del nostre imaginari. Han vist vostès quina xarxa ha construït aquest país al voltant de La Marató en aquests darrers vint-i-cinc anys, i com s'hi ha implicat el seu teixit associatiu? Són 151 milions en donacions a còpia de sortejos, quines, partits de bàsquet, de futbol, de balls populars, de ballades de gegants i capgrossos, de concursos de coques, de sardanes, de mercats d'antiguitats, de xocolatades, d'obres de teatre i de no sé quantes coses més. Saben vostès, insisteixo, la feina de sensibilització que ha representat posar cares i noms a malalties com la leucèmia, la diabetis, la sida, el càncer, la síndrome de Down, l'Alzheimer, el dolor crònic, o les malalties del cor, les mentals, les genètiques hereditàries, les cardiovasculars...? Això és espectacular. Un èxit. Però no pas de TV3, que també. És un èxit de tots nosaltres, del país. Felicitem-nos-en, doncs.