Trets al peu

No hi ha cap mena de dubte que el que ha fet l'exjutge Santi Vidal és un autogol. Un tret al peu a ell i al procés que només podia acabar de la manera que ha acabat: amb la seva dimissió (no ens enganyem, suggerida i reclamada pel partit que el va fitxar) i suspenent l'agenda pública dels propers dies. Una llàstima. Una llàstima perquè l'exmagistrat ha estat durant molt temps el nostre jutge de capçalera i un bon activista; un activista que, també cal recordar-ho, va perdre la feina perquè a hores lliures redactava una proposta de futura Constitució catalana. Però s'ha fet un autogol. És innegable. Perquè una cosa és ser un bocamoll (un bocamoll és aquell que xerra el que sap) i una altra cosa és patir d'un excés de verborrea explicant allò que un sap i allò que un no sap. I aquest sembla que ha estat el cas. Veient la contundència amb què tot el govern (menys Junqueras, tot sigui dit) ha sortit en tromba a desmentir l'excés d'imaginació del senador, no queden gaires dubtes que el que explicava eren faules estalviables, probablement, sí, pensades per satisfer la concurrència que l'anava a escoltar. Amic Vidal, ara no tocava. És temps de prudència i no de verborrea ni de trets al peu. Perquè ara alguns ho aprofitaran tot. No només la classe política (l'oposició en bloc ja ha anunciat tota mena d'interpel·lacions i preguntes) sinó el mateix aparell judicial. Perquè no recordo el TSJC anunciant grans actuacions quan es va saber que Fernández Díaz i l'excap de l'Oficina Antifrau no només fabulaven sinó que planificaven algunes coses; ni ho recordo quan segons quins diaris publicaven informes falsos de segons qui. Ara, en canvi, no havien passat ni vint-i-quatre hores que Fiscalia ahir ja anunciava accions i l'obertura d'investigacions no només contra el jutge, sinó per investigar els fets. Si es confirmen les declaracions de Vidal, deia ahir Fiscalia, “s'haurien pogut cometre diferents fets delictius”. A investigar, doncs, el jutge i els fets. I amb celeritat. Amb aquella celeritat que ja hauríem volgut veure en d'altres casos. Això, senador Vidal, és el que era estalviable. Servir-los arguments. No és temps de trets al peu. I confiem que avui la CUP no en faci un altre que seria, no ens enganyem, el definitiu.