Som així

Fa anys que fem coses excepcionals. Fer una V immensa, agafar-nos de les mans per fer una cadena humana de dalt a baix del país, o sortir al carrer, com sortirem aquest dilluns vinent, cada cop que ens ho demanen. I hem fet, no ens n'oblidem, una cosa encara més excepcional: fer que aquesta excepcionalitat es traslladi al Parlament. Només així s'entén que el Partit Demòcrata, Esquerra i un munt d'independents governin junts sota les sigles de Junts pel Sí. Què hi farien, si no fos perquè vivim uns moments excepcionals, persones com Lluís Llach o Carme Forcadell assegudes al Parlament? Aquest cap de setmana, no ens n'oblidem tampoc, n'ha passat una altra: JxSí (que vol dir el PDeCAT, ERC i els independents) i la CUP s'han posat d'acord, amb totes les dificultats que vostès vulguin, per tramitar conjuntament els pressupostos. Els del referèndum. I ho han fet, al meu entendre, de l'única manera possible. Mostrant profundes divergències però mantenint intacte el full de ruta. Ahir, sentint-ne uns i altres a les tertúlies d'aquest país, que deu ser un dels països amb més tertúlies del món, quedava clar, un cop més, l'estat d'excepció que vivim. Unes formacions que en condicions normals són adversaris polítics, que discrepen profundament en el model de país, han arribat al win-win mantenint les discrepàncies. Només dos diputats de la CUP hi votaran a favor i això permetrà als cupaires malparlar durant dies i dies del pressupost i del xantatge que els han fet; ERC podrà continuar dient sotto voce que aquests tampoc són els seus pressupostos però que han topat amb la intransigència del PDeCAT, i els exconvergents podran amagar les seves concessions dient que no s'han doblegat a la CUP i que vuit diputats cupaires no els donaran suport. No caiguin, doncs, en la trampa. Ahir cadascú parlava als seus. El fet excepcional és l'acord. No caiguin en allò dels arbres i el bosc. Però com que som així, i necessitem barallar-nos contínuament, preparin-se ara per a la nova discrepància que arriba i que omplirà planes i planes: la de la data. Si al maig, si al juny, si a l'abril o si al setembre. El bosc és el referèndum, que ja és coll avall. Ara els arbres seran la data. Som així. Necessitem discutir. No passa res.