A 1/4 de 9 a Lluís Companys

Surtin aviat, tinguin en compte que hi pot haver retencions i problemes per aparcar, i prenguin-s'ho amb calma. Agafin-se festa, aprofitin que no treballen o canviïn-se el dia de feina pel dia de la Constitució. Facin el que hagin de fer. Però demà, a un quart de nou del matí, tots al TSJC, al passeig Lluís Companys de Barcelona, a donar suport a l'expresident Artur Mas, a l'exvicepresidenta Joana Ortega i a l'exconsellera Irene Rigau. Perquè si ells estan acusats d'un delicte de desobediència i prevaricació com a responsables del 9-N, a nosaltres ens haurien d'imputar també alguna cosa perquè en vam ser corresponsables, cooperadors necessaris, ni que fos anant a votar. Ho vam fer més de 2.300.000 catalans, alguns d'ells (més de cent mil) per dir no a la independència de Catalunya, i ho vam fer disciplinadament, educadament, en una jornada presidida pel civisme. I si demà a Lluís Companys hi ha milers i milers de ciutadans manifestant-se (i molts milers més fent-ho de pensament, des de casa seva o des del seu lloc de treball) no serà pas, com ha dit el ministre Catalá o algun jutge, per coaccionar ningú. Hi serem, senyors meus, perquè encara estem astorats, perplexos, desconcertats, atònits, estupefactes i corpresos que el 9-N hagi acabat al jutjat. No coaccionem ningú, senyors jutges; simplement exercim el dret a expressar la nostra solidaritat, la nostra estima i la nostra companyonia amb aquells qui ho van fer possible. No coaccionem, de fet, perquè no podem; perquè tots intuïm que la sentència a hores d'ara, si no està ja redactada, poc n'hi falta. A mi em sembla que la majoria de catalans no ho han entès mai, que per fer una consulta participativa la cúpula de l'anterior govern hagi acabat asseguda al banc dels acusats. I com que estem atònits (i intueixo que internacionalment algú més també), per això demà serem a Lluís Companys. La situació en què ens trobem, tots en som conscients, és complexa. Però l'Estat i tots els seus aparells han decidit dinamitar tots els ponts de diàleg. Demà és, doncs, el principi de tot plegat. Demà comença tot.