El ‘desafío'

Tenia, ahir, un gran interès llegir l'article que Mariano Rajoy publicava a El Mundo. Ahir, que casualment també era el darrer dia de judici contra (no pas de) Mas, Ortega i Rigau, el president del PP i president del govern espanyol feia un article extens amb motiu del XVIII Congrés del PP, que també començava ahir i que s'allargarà tot el cap de setmana. A banda de considerar que el PP ha estat útil per al país (quan ells diuen país es refereixen a Espanya) i de dir que el PP té un projecte que promet “un futur seductor”, el líder popular (de PP, no de popular en el sentit de popular) es vantava de la seva defensa “d'una idea d'Espanya immillorablement reflectida en la Constitució del 1978” i el seu compromís “amb la igualtat dels espanyols”. I en un moment determinat, el president Rajoy analitzava els reptes que ha superat el seu partit (“hem aconseguit superar els cants de sirena del populisme”) i els que té Espanya en aquest moment. I, evidentment, el tema català n'és l'estrella. “No són reptes fàcils”, deia Rajoy, i es referia després (em ve de gust reproduir-los-ho en castellà) al “desafío a nuestra unidad y a nuestras leyes protagonizado por algunos dirigentes de la Generalitat”. I afegia que es tracta “d'un desafío tan contrario a nuestra historia compartida como a nuestra vida democrática y a un mundo que avanza sobre la supresión de fronteras”. Com que sovint hem sentit a dir que determinades formacions polítiques catalanes feien ús del tema independentista només amb fins electoralistes i de partit, a mi em va cridar ahir l'atenció un dels fragments de l'article de Rajoy: “Y en esta tesitura, los españoles saben que ante los retos que se nos presentan, cuentan con la complicidad de un partido centrado y moderno, tan moderado en las formas como firme en los valores: el Partido Popular.” Caram. No deu ser, doncs, que el desafío aquest ja li va bé, al PP? I que Rajoy ha ajornat la trobada amb Puigdemont per després del congrés popular (de PP) justament per això, perquè li convé arribar amb l'ambient ben crispat perquè així a Espanya es poden presentar com la solució a tot i els garants de la Constitució? Diguin-me malpensat...