L'oasi

Com que estic tip, fart, esgotat, extenuat, fatigat, decebut i no sé quantes coses més amb l'embolic judicial aquest que portem a sobre (amb confidents manipulats, amb l'Udef inventant-se informes, amb un exministre que menteix, amb diaris que publiquen comptes corrents inexistents i, és clar, amb mig govern amenaçat d'anar als tribunals); com que estic tip de tot això, deia, i com que estic tip de ministres que fan el ridícul un dia sí i un altre també, va ser un oasi anar l'altre dia a l'entrega de premis Martí Gasull de la Plataforma per la Llengua. Creguin-me: hauríem d'anar més sovint a actes com aquests, on es respira frescor, optimisme i on es processa tot en positiu. I no és pas que la Plataforma per la Llengua, aquesta mena d'ONG davant la qual ens hauríem de treure el barret, no en reparteixi, de plantofades, quan cal. Ara mateix han acabat una campanya per demanar que Playmobil etiqueti en català (ja han recollit 15.000 signatures) i una altra perquè Decathlon millori la versió en català del seu web. No paren, aquesta gent. I un cop l'any (va ser dilluns), reparteixen reconeixements a aquells qui treballen pel català i en català. Van premiar La Bressola, Softcatalà i, sobretot, la comunitat sikh a Catalunya. Emocionava, el discurs del portaveu d'aquest col·lectiu, Gagandeep Singh Khaisa. “Tenim comunitats a molts llocs, però Catalunya és l'únic país del món on t'abracen i et fan petons si parles la seva llengua”, va dir. I probablement és cert. Perquè admirem la gent qui ens respecta. Ens sentim tan maltractats, en aquest aspecte (i en tants d'altres), que abracem i fem petons a aquell qui ens entén. Ben trist. Ben cert. Ho va dir el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, en la seva intervenció: “Necessitem un estat a favor de la nostra llengua.” Ho va arrodonir el premiat Albert Jané, a qui devem el Cavall Fort: “Catalunya o no serà espanyola o no serà.” I ho va reblar el president Puigdemont: “O canviem de llengua, o canviem d'estat.” Un acte rodó, mesurat, seriós i respectuós. Un oasi en temps rúfols. Què faríem, sense ells? Un dia d'aquests, la Plataforma per la Llengua s'hauria de concedir un autopremi.