Vigilats però tranquils

El PSC, que ja fa temps que va triar ser menys i ben avinguts, ara vol tranquil·litat. I ahir ho va corroborar ratificant això que n'han dit el “protocol d'unitat” amb el PSOE. No costava gaire d'endevinar, que el PSOE i el PSC (o el PSC i el PSOE) fumarien la pipa de la pau un dia d'aquests i enterrarien les discrepàncies obertes (si és que no eren un teatre ja pactat) arran de la investidura de Mariano Rajoy. El PSC se sotmet definitivament a allò que decideixi el PSOE no només en allò que fa referència a Espanya (la decisió sobre les investidures a president del govern d'Espanya seran competència exclusiva del comitè federal del PSOE) sinó també en allò que fa referència a Catalunya (les aliances postelectorals del PSC a Catalunya “seran analitzades i consensuades a la comissió de coordinació política PSOE-PSC”). El portaveu de la gestora del PSOE, Mario Jiménez, quan ahir li ho van preguntar, va negar que Ferraz hagi guanyat finalment la partida a Nicaragua. I té raó. No pas perquè no sigui cert; sinó simplement perquè al PSC ja li està bé, aquesta situació. Un observador podria arribar a la conclusió que, un cop més, el PSC ha abdicat davant del PSOE. Però no. No és així, insisteixo, perquè al PSC ja li està bé. Ja fa temps, que s'hi havien rendit. I ara els socialistes catalans han prioritzat estar tranquils i no barallar-se amb ningú. Un no pot perdre cap batalla quan no en vol tenir cap. I és per això que el PSC ha acceptat no només que el PSOE fixi la posició del PSC en algunes coses sinó que, ja ho veuran vostès, acceptarà també de bon grat qualsevol candidat del PSOE a les eleccions generals, sigui qui sigui. Iceta i els seus faran veure que mai van apostar per Sánchez (sempre quedarà a l'hemeroteca allò de “Pedro, ¡mantente firme! ¡Líbranos de Rajoy y del PP! ¡Por Dios!”), li donarà un suport relatiu (escollir Sánchez candidat seria sinònim de reobrir ferides) i tant els estarà bé Patxi López com Susana Díaz. Han optat per no fer-s'hi sang (quin descobriment!) i estar vigilats i tutelats (o intervinguts) però tranquils. I a continuar confiant, és clar, que un hipotètic fracàs del full de ruta independentista els torni a situar a l'escenari. Perfil baix, vaja, i a empassar-se els gripaus que calgui. Ai las!