Ni un pam de net

Jordi Montull, que és (o era) el segon de bord del Palau de la Música tan ben dirigit per Fèlix Millet, va dir la setmana passada que a partir d'avui, que és el dia que tots dos (tanto monta, monta tanto Isabel como Fernando) declaren davant del jutge pel saqueig de la institució, “el judici serà més divertit”. Haurem d'esperar què passa avui, però a mi se m'acudirien cinquanta adjectius abans que utilitzar el de divertit. Perquè a hores d'ara tot plegat no és res més que un episodi lamentable, patètic, llastimós, escandalós, repugnant i tots els adjectius d'aquest estil que hi vulgueu afegir. I ridícul i irrisori el paper que de moment hi estan fent tots plegats. L'un, Fèlix Millet, argumentant que, és clar, “tothom em deia que sí” a tot i que la institució es va salvar gràcies a ell. Au, home. Quina credibilitat té, aquest senyor, després d'haver confessat públicament que es va endur 3,3 milions d'euros del Palau, que va destinar els diners a pagar reformes de casa seva o que amb aquests diners se n'anava de vacances amb la família a les Maldives o a Dubai? I quina credibilitat té, el seu soci, buscant ara salvar la filla a canvi d'inculpar CDC en el cas de les comissions? Si quan va arribar al Palau “l'asunto (com diu ell) ja estava fet”, el que havia de fer era denunciar-ho aleshores. De divertit, res, senyor Montull. Patètic, trist i lamentable, en tot cas. I jo, i suposo que tots vostès, ja ho entenem, que en l'estratègia de defensa tot s'hi val. Però es deuen pensar que som imbècils, els que els llegim declaracions un dia i un altre. No hi ha ni un pam de net, en tot plegat. Fa tuf el cas, fan tuf algunes dades del sumari amb relació al 3% de CDC i fa tuf l'interès que ara deu tenir la fiscalia (en realitat vull dir l'Estat) a empastifar els antics convergents en un moment en què políticament els interessaria dinamitar el Partit Demòcrata. I fa tuf perquè res de tot això és incompatible amb res. Tothom té interès a empastifar l'altre però, sobretot, i perdonin-me l'expressió, tothom té interès a salvar el seu cul. El judici promet. I serà el que serà. Però segur que el que no serà és divertit.