Mala peça al teler

Artur Mas no és pas d'aquells polítics que amaguen el cap sota l'ala. Quan ha de dir una cosa, la diu; i quan ha de respondre una pregunta, la respon. I ahir ho va tornar a fer a can Godó. “No sé quina obsessió hi ha d'apartar-me de la política”, es va lamentar l'expresident quan Basté l'interrogava sobre el seu futur polític. Era, evidentment, una resposta irònica. Perquè és evident que Mas en sap la resposta, d'aquesta obsessió que hi ha d'apartar-lo de la política. I ell mateix la va explicar no només en parlar de l'operació Catalunya i del FdezDiazGate sinó de la incomoditat que havia generat en alguns estaments el fet que Convergència hagués abraçat finalment l'independentisme. “ERC no fa tanta por com Convergència”, va reblar. Mas és clar i contundent en les respostes. En aquestes i quan parla del presumpte finançament irregular de l'ex-Convergència: va tornar a posar la mà al foc per Osácar i per Gordó, i va negar rotundament qualsevol il·legalitat comptable al seu formalment anterior partit. “Intenten penjar el mort a un altre”, va concloure l'expresident en ser preguntat sobre les confessions i l'estratègia de Millet i Montull. Molt bé. Mas és clar, dur i contundent. I és evident que l'Estat té moltes ganes d'ensorrar l'antiga CDC (tantes com d'ensorrar l'actual PDeCAT), i a ell mateix, per fer descarrilar el procés. Mas té raó quan diu que hi ha qui el vol apartar i quan sosté que, després de vint anys de la seva vida dedicat a la política, ara no ha d'anar-se'n, que ja ho va fer un cop. Cert. Tan cert com que té mala peça al teler. Anirà a les comissions del Parlament que calgui, serà el més contundent de tots i potser d'aquí a molts mesos quedarà clar que no hi ha hagut gaire res o ben bé res (en aquest cas concret, és clar). Però tinc la sensació que, si bé la situació no l'obliga a moure's (ni a dimitir de res), sí que li complica allò que en el fons tampoc sabem si vol, que és ser el proper candidat del PDeCAT (ho tornaré a dir, aquest nom no reïx) a president de la Generalitat. Una part de l'operació Mas, que deu ser una peça separada de l'operació Catalunya, comença a reeixir. Entre d'altres coses, no s'enganyin, perquè alguns dels seus, amb l'argument del ‘fora sospites', també l'han començada a comprar.