Clínicament morts?

La Plataforma per la Llengua, que és aquesta mena d'ONG imprescindible del català que de tant en tant ens fa tocar de peus a terra, aquesta setmana va fer pública una dada esfereïdora: només un 8,4% de les sentències judicials que es van dictar el 2015 (se suposa que el darrer any del qual disposen de dades fiables) van ser redactades en llengua catalana. I això després que, anys enrere (el 2001, per exemple), aquesta xifra havia superat el 25%. El president de l'entitat, Òscar Escuder, parlava d'anomalia i de “mort clínica” del català en l'àmbit judicial. És difícil interpretar-ho de cap altra manera. La Plataforma fa, en el seu informe, una radiografia clara d'alguns condicionants que porten a aquesta situació: el català no és cap requisit per treballar en l'àmbit judicial a Catalunya, la llengua que s'utilitza habitualment per defecte és el castellà, i els poders judicials de l'Estat, com el Tribunal Suprem, el Consell General del Poder Judicial, l'Audiencia Nacional i el Tribunal Constitucional funcionen només en castellà. Tot això és cert. Indiscutible. Però també ho és que el client sol ser, en aquest cas, un usuari poc exigent. Que el català sigui poc utilitzat en l'àmbit judicial a Catalunya ens ha de preocupar, i molt. Però jo em pregunto: i als responsables judicials, els preocupa? És evident que no. Jo, si fos d'ells, em preocuparia. Perquè que no s'utilitzi el català en el món judicial potser és més un símptoma que una malaltia. És el símptoma que el client, que en aquesta part de l'administració només hi arriba quan les coses li van mal dades, no s'ho sent seu. I com que no s'ho sent seu, acostumat que quan es queixa per temes lingüístics tampoc li fan cas (la llista d'exemples seria llarguíssima) es resigna, es torna poc exigent i prioritza fer-ne via. Probablement, un error. Segur. Però un símptoma. I un símptoma que no només ens hauria de preocupar a tots, a vostè, a mi, i a la Plataforma, sinó a la mateixa administració de Justícia i a tots i cadascun dels jutges i funcionaris que l'administren. I això, pel que sigui (la llista de motius també seria llarga), no és així. Que el català estigui clínicament mort en aquest àmbit no deixa de ser, en realitat, un símptoma (un més) de la desconnexió entre els ciutadans d'aquest país i el poder judicial.