El xarlatà

Bla, bla, bla. Això és el que fan els xarlatans. I això és el que va fer Mariano Rajoy l'altre dia quan va venir a Catalunya a vendre'ns els seus productes. Un xarlatà, diu el diccionari, és “aquella persona que ven els seus productes pel carrer [en aquest cas ho va fer en un auditori] per atraure l'atenció de la gent i cantant les excel·lències d'allò que ven”. Diu també el diccionari que un farsaire, un mentider, és aquella persona “que menteix o enganya, especialment que fingeix el que no sent o es fa passar pel que no és”. Jutgin vostès mateixos, doncs, i decideixin si, a això de xarlatà, en aquest cas no hi han d'afegir alguna cosa més, que em sembla que sí. Si més no, veient el pressupost de l'Estat que es va presentar ahir. Per què on són, Mariano, aquelles promeses que ens vas fer? La gran oferta, aquella que vas preparar després de tants i tants mesos, ha durat una setmana justa? Vens a Catalunya, ens promets quatre mil milions en infraestructures i al cap d'una setmana Montoro ens presenta un pressupost que preveu un 2,6% menys d'inversions que l'any passat a Catalunya? Trenta milions menys? Que ens prenies el pèl? I que ens el pren Montoro quan diu que les promeses fetes “avançaran de manera més decidida en el pressupost del 2018”? Jo crec, Mariano, que te'l pren a tu. Que fins i tot Montoro ha entès que la teva estratègia era la del xarlatà, i que t'hi considera. I que ara tothom ja sap que allò que promets no cal complir-ho. El govern català promet un referèndum, que deu ser una cosa molt més complicada, i què fa? El consigna en el pressupost, no l'espanta que el TC el tombi (caram, quina sorpresa), i els consellers i el president s'hi juguen el pèl, que això és molt seriós, per tirar-lo endavant. El govern espanyol promet quatre mil milions en infraestructures i què fa? No preveure res en el pressupost (de fet, hi preveu una rebaixa) i amaga el cap, com els estruços, no pas sota l'ala sinó sota el TC, que és qui fa la feina bruta. Se'n diu credibilitat, Mariano. I compromís. No deu pas ser cap casualitat, tal com van les coses, dos fets que ahir també van passar pràcticament al mateix temps: a Catalunya, el govern nomenava nous ambaixadors al món; a Múrcia, dimitia el seu president.