La pregunta

Com que suposadament els periodistes estem ben informats del que passa, de tant en tant ens entrevistem entre nosaltres (o participem en tertúlies) per explicar el que ha de passar en un futur immediat. Ara la pregunta de moda (de fet, fa mesos que és sempre la mateixa) és que ens preguntem entre nosaltres (i segur que vostès també s'ho han preguntat) com acabarà tot això del procés. Ahir una periodista de France 3 que prepara un reportatge sobre el que està passant a Catalunya em va fer aquesta pregunta. “I com acabarà tot plegat?”, t'interroga. I t'ho diu com si la cosa fos fàcil de respondre (maleïts periodistes! ;-)). Si jo hagués estat a l'altre costat de la càmera, no en tinguin cap dubte, probablement hauria fet la mateixa pregunta. Què vaig fer? D'equilibrista. Perquè a hores d'ara aquesta pregunta em sembla que no la pot respondre gaire ningú. Només podem constatar una cosa, i és que ara ja sabem, del cert, que no serà fàcil. No ho havia estat mai, però ara tenim constància que l'Estat no només no es quedarà quiet sinó que tindrà una actitud coercitiva, amenaçadora, assetjadora i tots els adjectius d'aquest estil que vostès vulguin posar-hi. Per tant, la reflexió que em ve al cap no és tant saber com acabarà sinó, finalment, què farem nosaltres, tots i cadascun de nosaltres, i què farà el govern. La pregunta no hauria de ser com acabarà el procés (que això ja es veurà) sinó, sobretot, amb quina actitud l'afrontarem. Anirem fins al final? Ens agafarà fred de peus? El govern, els partits, les entitats sobiranistes, tots, estan decidits a arribar fins al final? Aquesta és la qüestió. Perquè una cosa era parlar del procés fa divuit mesos, i posar-lo en el programa electoral, i l'altra és mantenir-se ferm a tres mesos vista i amb querelles i advertències del TC un dia sí i un altre també. Res em fa pensar que hi hagi d'haver cap marxa enrere, i sentint Puigdemont i Junqueras encara menys. Però no serà fàcil. I si venien setmanes o mesos claus, em sembla que són els que venen. La pregunta, doncs, és com ens hi posarem. Com acabi, en realitat, i encara que no els ho sembli, és fins i tot secundari.