Sortir al carrer

Avui fa bon dia, és festa i és Sant Jordi. No s'ho pensin gaire. Surtin al carrer, comprin una rosa o un llibre, o les dues coses, i passegin una estona. I contribuïm tots plegats a fer que aquest país torni a servir al món una imatge fantàstica, que és la de milers i milers de ciutadans sortint al carrer amb un somriure d'orella a orella. Se n'han adonat, que som líders al món, a l'hora d'exportar aquest tipus d'imatges? No m'estranya que fins i tot la Soraya Sáenz hagi volgut sortir a la foto i que d'una manera basta i barroera hagi intentat tenir protagonisme a la festa. A mi també em faria enveja, veure com avui tot un país surt al carrer per defensar valors universals com la cultura “i l'amor i la llibertat” (Junqueras dixit) mentre al meu voltant tot són imputacions i detencions. Aparquin les cabòries per unes hores i surtin al carrer ni que sigui a fer el badoc, que no sempre té aquest sentit pejoratiu que li volem donar, sinó que n'hauríem de reivindicar el seu sentit positiu. Badin, embadaleixin-se o distreguin-se mirant això tan estrany que fem avui: sortir al carrer contents per regalar-nos llibres i roses els uns als altres. Perquè Catalunya és la Diada però és, sobretot, Sant Jordi, per més que avui a Castella i Lleó, amiga Soraya, celebreu també la llibertat. Res a veure. Això nostre és una joia, ho digui o no la Unesco. Surtin, doncs, al carrer. Pengin al balcó (o no) el domàs amb el Sí de l'ANC, signin d'una vegada (o no) el manifest del Pacte Nacional pel Referèndum, i surtin al carrer, que el munt de periodistes de mitjans de comunicació internacionals que ara tenim desplegats per Catalunya seguint de prop això que en diem el procés vegin (tornin a veure, vaja), aquesta imatge tan sensacional, esclatant i espectacular que fa tanta enveja a la Soraya (ja ho veuen, avui li he agafat mania). Avui és dia de passejar, voltejar i deambular amb cara de satisfacció, joia, alegria i tots els adjectius sempre positius que vostès hi vulguin posar. Creguin-me. Regalin-se un bon dia i, sobretot, assaboreixin-lo intensament mentre puguin. No fos cas que, a partir de tres quarts de nou del vespre, la cosa es capgiri i fem cara de pomes agres.