‘Pel·liculeros'

A finals d'aquesta setmana vaig rebre uns quants correus que discrepaven (“i profundament”, deia un d'ells) de la meva teoria que en aquests moments res del que passa és gratuït ni fruit de cap casualitat. Feien referència a la “campanya desproporcionada” contra Lluís Llach (l'adjectiu el feia servir jo en el meu article de dijous) i em criticaven iradament que en el mateix article hi acabés barrejant unes reflexions sobre el cas Pujol, i que deien el següent: “Es pensen que és casualitat que s'anunciï presó per a Pujol Júnior un quart d'hora abans del Telediario o que es facin grans operacions policials en uns moments en què els casos de corrupció del PP es mereixerien no pas un sumari dels telediarios sinó un canal de televisió propi que emetés les vint-i-quatre hores del dia?” Els correus que rebo de tant en tant per algun article –que els he de confessar que tampoc són tants–, els contesto sempre en privat, mai amb un altre article. Però en aquest cas m'hi ha fet decidir un dels articles que se m'atribueix a mi en fer segons quines tesis i que, és clar, suposo que el deuen utilitzar en general per batejar aquells qui som partidaris d'això que en diem el procés, acabi quan acabi, que jo soc dels que tampoc tenen pressa. “Sou uns pel·liculeros. Us inventeu conspiracions arreu”, em diu en Jordi en el correu que ja he respost més extensament en privat. Pel·liculeros és aquesta expressió que no surt al diccionari perquè és del tot incorrecta però que tots sabem què vol dir i que, a més, s'utilitza pejorativament. I jo em pregunto: i per què alguns som pel·lículeros i ens inventem conspiracions i d'altres no? Que jo sàpiga, que políticament hagi quedat impune, això no vol dir que l'operació Catalunya no existís. A hores d'ara, més d'un exministre espanyol ha reconegut obertament que es feien (i per què no s'haurien d'estar fent ara?) reunions periòdiques per anar contra el procés. Qui conspira són ells i resulta que els pel·lículeros som nosaltres? Potser sí, que de tant en tant hi posem massa imaginació i fem massa càbales. Però de pel·liculeros també titllaven Mas i Trias quan anaven apareixent informes apòcrifs de la UDEF. I de les converses entre Fernández Díaz i el cap de l'Oficina Antifrau tots nosaltres n'hem sentit els àudios. I els pel·liculeros som nosaltres?