400.000

Joan Ignasi Elena, que és la cara visible d'això que en diem el Pacte Nacional pel Referèndum (de fet, n'hauríem de dir Pacte Nacional pel Referèndum Legal i Acordat, que és el que volem); Joan Ignasi Elena, deia, va fer públic ahir que el manifest a favor del referèndum ja té, de moment, més de 400.000 suports. 400.000! I això a hores d'ara, quan encara s'hi han de comptabilitzar uns quants suports dels molts que es van recollir el dia 1 de maig, i quan encara falten tres setmanes perquè, a finals de maig, Elena i els seus donin la seva feina per enllestida. 400.000! No es posin ara a discutir si són molts o si són pocs. No ho dubtin ni un moment. 400.000 suports en favor d'un referèndum són molts. Moltíssims. I haurien de fer reflexionar algú. Algú de Madrid, vull dir. Vostès se n'adonen, del que passa? Hi ha 400.000 persones o entitats que a Catalunya volen fer un referèndum, legal i acordat, i a Madrid ni s'immuten. Un vuitanta per cent dels catalans volen votar (ho diuen totes les enquestes i els sondejos des de fa mesos i la xifra es manté inalterable) i a Madrid fan el sord. Com si fossin les cues de l'aeroport del Prat i ells no hi tinguessin res a veure. Som 400.000 (i seran encara uns quants més) i la pregunta és: i ara, quan els facin arribar aquestes signatures, què faran? Res? Ni se n'adonen. No fer cas a aquests 400.000 suports serà sinònim de legitimar el govern català a tirar pel dret. Ja no quedarà cap dubte, ni un, que el govern espanyol veu com 400.000 persones li plantegen un problema i fa el sord. I 400.000 firmes, senyors meus, no els poden deixar indiferents. Fa mesos (de fet, anys) que sento la teoria aquella que el procés català acabarà generant frustració entre els partidaris de la independència perquè els qui la defensen (i això ho diuen parlant del govern) no acabaran complint l'expectativa que els hauran generat. I jo em pregunto: i a aquests 400.000 catalans que han signat un manifest per demanar un referèndum legal i acordat, que el govern espanyol els tanqui la porta un cop rere l'altre, això no els generarà frustració? O no genera frustració que 400.000 ciutadans demanin una cosa tan òbvia com que els dos governs s'asseguin a negociar i un d'ells no vulgui ni asseure's a la taula? Qui genera, doncs, la frustració, senyors del PP?