Tribuna
L’article 19è
“L’article 19 de la DUDH està vigent: és el meu dret. I el seu
La setmana vinent tornen les proves de la selectivitat a Catalunya. L’any passat s’hi van presentar –amb matrícula ordinària– més de 26.000 nois i noies. Tot i el 95% d’aprovats, és un esdeveniment massiu, rellevant, i emocionant. Els alumnes poden escollir entre examinar-se o bé d’història d’Espanya o bé de la història de la filosofia. Molts trien aquesta via, la de les idees, encara que sembli incerta. El 2105, la sèrie 4 va proposar un text emblemàtic de John S. Mill, de qui justament avui fa 144 anys de la seva mort. Vull recordar-ne un fragment d’ On Liberty, el seu famós assaig breu del 1859.
Mill permet entendre les nostres societats lliures: cerca una correcta relació entre l’autoritat i la llibertat. Per a Mill, com per a tothom, la individualitat és requisit previ per a assolir plaers més alts, per al bé ètic. El nostre filòsof britànic volia protegir la individualitat davant dubtosos “ideals democràtics”, que poden afavorir una “tirania de la majoria”. Se me’l pot criticar, però és un pensador influent: ¿els sona allò que la llibertat acaba on comença la dels altres? No ho va pas escriure ell, però la idea és seva. Dues propostes milianes són: a) amb la societat tenim un deute “en retorn del benefici rebut”; i b) respecte a les persones amb qui discrepem, i suposat que no es violi cap dret constituït, cal saber que “l’ofensor pot ser castigat per l’opinió amb tota justícia, però no per la llei”. I aquí rau el límit de la llibertat d’opinió i expressió, que ara alguns volen conculcar a Catalunya, i no només aquí. No es poden criminalitzar les idees.
L’Estat espanyol accepta la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH). Allà hi llegeixo que “ningú no serà objecte (...) d’atacs al seu honor i reputació. Tothom té dret a la protecció de la llei contra tals intromissions o atacs” (art. 12.) i, més avall, que “tota persona té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions” (art. 19). Doncs bé, jo exigeixo que aquest 19è article de la DUDH sigui protegit i respectat. I amb tothom: amb el bisbe de Solsona o els meus amics de l’ANC, amb el líder del partit unionista de torn i tots els qui –impresentables o no– parlen i opinen, fins i tot a la lamentable teleporqueria d’algunes cadenes cada tarda.
Mill proposa que, si n’hi hagués, “l’ofensa” –mentre no sigui criminal i activa– resulti castigada per l’opinió, no per la llei. Demano que no es persegueixi ningú per les idees, pacíficament expressades, amb una mena de Precogs de la policia del Precrim (han vist la pel·lícula Minority Report, del 2002, suposo). L’article 19 de la DUDH està vigent: és el meu dret. I el seu. Podem pensar, parlar i votar. Ho podem dir tot, sense malmenar l’honor i la reputació de ningú. Enduguin-se els fiscals esbojarrats i els grups de pressió de lloguer, perquè –d’un bàndol o de l’altre– els mercenaris de la guerra d’idees només malden contra la llibertat i volen posar “fora de servei” l’article 19.