De reüll
És política, ximplets
És una opa al poder empresarial, però amb un component polític clar
Catalunya ha saltat moltes pantalles des de l’arxiconegut lema de la campanya de Clinton contra Bush dels noranta (“It’s the economy, stupid”). Els esdeveniments dels últims temps ens han dut a una societat tan empeltada de política que qualsevol moviment de relleu al país es pot passar pel garbell ideològic per trobar-hi les últimes motivacions. Aquestes, sense negar-hi una possible lectura economicista, també estan forjades per imponderables ètics, emocionals i potser estètics.
La patronal Foment del Treball va determinar ahir l’expulsió temporal de la Cecot, una de les organitzacions territorials que en formen part. Picada de crostó i una analogia a petita escala del que passa entre l’Estat espanyol i Catalunya. La Cecot vol més lliure albir per actuar enllà dels seus confins vallesans, i el seu president, Antoni Abad, aspira a liderar Foment. En aquesta opa al poder empresarial també hi pesa una flagrant distància ideològica. A l’última Nit de l’Empresari de la Cecot, a l’octubre, es va ovacionar Carles Puigdemont amb crits de “president, president” i poc més tard Abad s’exclamava al ministre De Guindos per haver facilitat per llei la fugida d’empreses de Catalunya. Foment, per contra, vol blindar la legalitat espanyola vigent i ha denunciat la Intersindical-CSC per la vaga del 8-N, que considera “política”. Com ho serà la vaga feminista del 8 de març. Política, social... i legítima.
