LA GALERIA
Intel·ligència de país
Ara cal potser fer un pas enrere en la confrontació, un pas no per simbolitzar cap rendició, sinó per agafar força per saltar de l’Estat
Toca tornar de l’aturada de Setmana Santa i alguns ho fem amb el cor compungit. Sabem que des de divendres d’inici d’aquests dies de descans cinc polítics van retornar a la presó i Alemanya detenia el president legítim per decisió d’un estat implacable que des de fa mesos només intenta aixafar tot allò que faci ferum de república o d’independència. Dies abans de la nova decisió de Llarena eren molts els ciutadans que havien anat canviant el seu argumentari i començaven a pensar que el més intel·ligent era tornar a tenir govern per tornar a decidir per nosaltres mateixos. Alguns defensen encara que no cal tenir govern, però els que ho diuen passen per alt que l’aplicació del 155 està aconseguint que “se note el efecto sin que se note el cuidado” com professaven els corregidors castellans del segle XVIII i que malgrat el pas de tants anys els que decideixen a Madrid mantenen la mateixa proclama. La necessitat de govern és peremptòria. Tots els partits, tots, acudien a les eleccions amb la posició clara que el primer que calia era recuperar les institucions i tres mesos i mig més tard encara no s’ha acomplert. És cert que l’empresonament de Romeva, Rull, Turull, Bassa i Forcadell i la detenció de Puigdemont a Brussel·les va trastocar aquest sentiment d’avançar per la via autonòmica per preparar-nos per la independència. Evidencia de nou que la lluita contra un govern inicial s’ha convertit en un xoc frontal contra un Estat que només entén l’aniquilació del rival amb totes les armes de què disposa, amb els jutges al capdavant. La gran majoria, fins i tot els que no són independentistes, esperen que les justícies europees no extradeixin ni Puigdemont ni la resta de consellers a l’exili i mostrin a l’Estat que la direcció empresa és l’equivocada. Malgrat tot, la indignació i mobilització més recent respirava un punt violent que els polítics han tornat a frenar pel pacifisme. Tot i això, el mateix Mas també entén que ara cal govern, com clamen els republicans també des de fa setmanes. Amb tants polítics a la presó, sembla intel·ligent per part de Catalunya fer un pas enrere que en cap cas és símbol de rendició sinó només per agafar embranzida fins que es pugui saltar d’aquest Estat antiquat enclavat en un passat que només s’entén des de l’Espanya “grande y libre”. El camí serà llarg, però amb intel·ligència, l’objectiu és ja més a prop.
