Opinió

Tribuna

Tassa plena

“El procés constituent és ara l’únic ressort que pot revigoritzar la revolta catalana

Molt poques generacions es plantegen la possibilitat de decidir el seu destí. La vida gira i les tensions i frustracions d’aquest sistema tens i frustrant es canalitzen per evitar que els poders essencials pateixin. Es succeeixen els governs en una alternança que assegura la continuïtat i, si convé, es proposen reformes lampedusiades per canviar-ho tot perquè tot segueixi igual. Però a vegades, els astres juguen amb nosaltres i sense saber com, de cop, tothom repeteix el més fressat dels versos catalans i ens sembla que tot està per fer, tot es possible i via fora. Ho va semblar l’abril del 31 quan es va proclamar amb entusiasme la Segona República, i el juliol del 36 quan l’energia popular va derrotar momentàniament l’aixecament feixista, i a finals dels setanta, en aquells excitadíssims primers anys de la transició. Els respectius desenllaços, no cal dir-ho, de depriments a tràgics i nosaltres ja sabem, des d’abans de néixer, que es pot tenir tota la raó i perdre una guerra. Però si prenem la mínima distància que requereixen les lectures històriques, ens adonarem que aquesta possibilitat ha estat rondant de nou i que ara, malgrat la sensació de derrota, dels errors i les tristes inconsistències del procés i del full de ruta, malgrat la repressió, les inflamacions feixistes i l’estarrufament de l’espanyolisme, encara no s’ha esvaït del tot. L’1 d’octubre no va ser un dia qualsevol. No és fàcil mobilitzar més de dos milions de persones cap a la desobediència, ni tenir més de mig país convençut que l’estat ens és hostil, que els poders econòmics, polítics i mediàtics són còmplices interessats en el sosteniment d’un règim en el qual no existeix la separació de poders i on els drets i la democràcia són simple retòrica buida. Estem en la disposició anímica perfecta per entendre la transcendent importància d’un procés constituent. O encara més: per entendre que impulsar la participació massiva, la deliberació i la votació del país que voldríem és ja, potser, l’únic ressort que pot revigoritzar la revolta catalana, refredar les respectives emotivitats identitàries i donar-li la dimensió popular i transversal necessària per eixamplar la base social i per desencadenar un nou impuls que una vegada més hauria de sorgir des de baix. Ara mateix, amb bufandes grogues i rebequeta o amb pírcings i rastes, no hi ha cap país europeu amb un percentatge tan elevat de militants antisistema. Monarquia espanyola o república catalana, sí, però també models de democràcia participativa o directa, de revocació de lleis i càrrecs públics, d’una veritable separació de poders, de limitació dels privilegis i dels mandats dels càrrecs públics, de determinar que les prioritats siguin les polítiques socials i no la salvació de la banca. I concloure-ho tot amb un multireferèndum per allò d’insistir en la raó de la democràcia i de si no vols caldo, la tassa plena.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.