Opinió

LA GALERIA

La força de la raó

Ara amb president i aviat amb govern, toca que l’Estat aixequi el control barroer que ha exercit amb el 155 fet a mida

Malgrat el canvi climàtic, ha plogut molt des de les eleccions del 21 de desembre. Des d’ahir la Generalitat té ja president, i això ha de permetre mirar cap endavant sabent quin és el destí final del país. Això no vol dir oblidar res del passat. A hores d’ara és clar que són molts els ciutadans que no oblidaran mai l’1 d’octubre ni les acusacions falses sobre el que va passar aquell dia als col·legis electorals d’arreu del país, i en especial de Girona i rodalia. Quim Torra ja és president, i la fórmula pensada fa que el pas al costat de Carles Puigdemont sigui més físic que polític. Puigdemont sap que la seva defensa judicial i davant del món passa per mantenir un cert focus polític allà on visqui, ja sigui on ho fa actualment, Berlín, o a Waterloo, si pogués tornar a Bèlgica. L’anomenat espai lliure és també la millor estratègia perquè el món segueixi mirant el fenomen de Catalunya. D’aquí a un parell de dies tindrem govern, com dèiem alguns que calia. I ho dèiem pensant que un govern també pot servir per defensar els que injustament segueixen a la presó per pensar el que pensen i per complir el que prometen d’un programa electoral. Torra va parlar en el seu discurs molt de República, una república que durant mesos van vendre que ja tenia estructures d’estat i que durant la campanya també van professar que implementarien. Amb un Estat espanyol tancat en banda i que només busca subterfugis per mantenir l’aplicació de l’article 155. Ara amb un president i, aviat, amb un govern, és l’hora que l’Estat aixequi un control barroer que ha exercit durant uns dos-cents dies. Des que es va conèixer el nom de Torra, la premsa espanyolista l’ha insultat sense vergonya. És la manera moderna com es fueteja un ciutadà a la plaça pública del segle XXI. Se saben amb la força per imposar algunes dels seus mantres més delirants. Aquells que busquen terrorisme entre bretolades o actes vandàlics, aquells que veuen rebel·lió en persones que demanen que la gent vagi cap a casa o sedició als que volen que en democràcia la gent pugui dir la seva a les urnes. Ells poden voler imposar veritats inventades i crear capítols de sense ficció desorbitats. Ells clamen perquè les mentides s’imposin i no dubten a imposar-les per la força si cal. Nosaltres sabem que l’única força que ens empara és la raó. Que a vegades triga més, però sempre s’acaba imposant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.