Repunts de volatilitat
Després del rebot de les borses durant l’abril i bona part del maig, el mercat ha començat a posar preu als creixents riscos geopolítics, especialment després de la formació d’un govern a Itàlia entre forces populistes (i contràries) com el Moviment 5 Estrelles (extrema esquerra) i la Lliga Nord (extrema dreta). El contracte de programa de govern conjunt implica una agressiva retallada d’impostos que posaria en qüestió la sostenibilitat dels comptes públics i la renegociació de diversos tractats amb la UE. Al costat d’això, les tensions comercials mundials causades per les mesures de Trump, que s’havien reduït des que van començar les negociacions entre la Xina i els Estats Units, han tornat a repuntar pel refredament de la possibilitat d’acord i els possibles aranzels en el sector automobilístic.
Mentrestant, la recuperació sostinguda dels preus del petroli en els 80 dòlars el barril, després que els Estats Units decidissin sortir de l’acord nuclear amb l’Iran i amb els greus problemes de subministrament de Veneçuela, comença a ser un factor de risc per al creixement de països molt dependents de la balança energètica, com és el cas d’Europa i especialment de l’Estat espanyol.
Això ha estat el brou de cultiu perfecte per a una fugida cap als actius tradicionalment més segurs, tant en divises i renda variable com en renda fixa. Així, el creixent diferencial de rendibilitats del deute entre els Estats Units i la resta de països desenvolupats va seguir pressionant el dòlar a l’alça. Per la seva, banda les borses guanyadores han estat la del Regne Unit (+1,6%), per l’elevat pes del sector energètic i l’estabilitat de la moneda, seguida per la dels Estats Units (+1,3%). En canvi, la perifèria europea, amb Itàlia (–5,6%) i l’Estat espanyol (–1,9%), juntament amb els mercats emergents de l’Amèrica llatina, han quedat com a perdedors.
Finalment, l’evolució de la renda fixa pública ha estat similar, destacant la pujada de la renda fixa pública americana, que ha elevat la seva rendibilitat un altre cop a prop d’un 3,0%, i l’alemanya, mentre els bons de la perifèria han patit, portant la prima de risc de l’Estat espanyol i Itàlia fins a 94 i 180 punts bàsics, respectivament, nivells no vistos des del juny del 2017 en el cas italià. Abans de la pròxima compareixença del BCE, el 14 de juny, no seria descartable que es donessin missatges que relaxessin la tensió actual.
Amb tot, la nostra posició, com hem anat avançant en les últimes setmanes, es torna més cauta. En concret a Europa, reflectim la nostra pitjor perspectiva en una posició més neutral a Itàlia i l’Estat espanyol, on creiem que el soroll polític comentat a Itàlia i el més recent espanyol seguirà afectant a curt termini, encara que no esperem que de moment tingui impacte en l’àmbit macroeconòmic. Això dependrà, en últim cas, del temps que duri la incertesa i, lògicament, com més temps s’allargui, més risc hi haurà que es vegin revisions de beneficis a la baixa, de moment limitades.
El que hem vist fins ara en els mercats europeus pot encaixar amb una simple presa de beneficis després de les fortes puges, especialment a Itàlia, que era el millor índex d’Europa el 2018. Però, en tot cas, creiem que podem entrar en una fase de consolidació lateral/baixista, amb repunts de la volatilitat –en borsa, a vegades cal patir perquè tot millori– que implicarien una evolució pitjor d’Europa envers els Estats Units, sobretot després del recent rebot europeu arran del comportament de l’euro. L’Estat espanyol, com a perifèric, es mantindrà sota pressió des del punt de vista de la renda variable.
Quant als sectors, també ens inclinem cap als defensius, i pensem que aquesta fase d’incertesa es reflectirà en una evolució relativa més negativa dels sectors més cíclics, motiu pel qual recomanem una distribució equilibrada entre els dos estils d’inversió.