La detecció precoç de l’Alzheimer, en mans dels pacients

Per què si ens mirem la tensió, el sucre i el colesterol de manera habitual, no ens revisem mai la memòria? Examinar les nostres capacitats cognitives regularment ajudaria els professionals sanitaris a millorar en la predicció i prevenció del deteriorament cognitiu, quan encara hi som a temps. Per això, tenim el repte com a societat de canviar aquesta realitat i aconseguir que es prengui consciència de la importància de vigilar la memòria.

És amb aquest objectiu que, des de la nostra entitat, hem engegat iniciatives com les Jornades de Portes Obertes, destinades a persones més grans de 55 anys que, voluntàriament, desitgen fer-se una valoració de la memòria, del llenguatge i d’altres funcions cognitives. També en l’àmbit europeu, liderem el projecte Mopead (Models of Patient Engagement for Alzheimer’s Disease), que té com a finalitat principal generar i detectar els sistemes d’implicació i participació dels pacients en el diagnòstic de la malaltia.

Efectivament, la predicció i la detecció precoç són les principals línies per les quals els experts han apostat en els últims anys, ja que és en les fases primerenques de l’Alzheimer quan podem intervenir de manera més efectiva en el procés neurodegeneratiu que implica la malaltia. El fet d’incorporar les revisions de memòria als nostres hàbits de salut, ens permetria també identificar casos no coneguts i explorar noves vies i intervencions terapèutiques per aturar la malaltia.

Cal recordar que aquelles persones que són diagnosticades precoçment d’aquesta malaltia viuen un moment en el qual les seves facultats cognitives els permeten, encara, estar actius, decidir sobre el seu patrimoni, qui serà el seu tutor legal o sobre com i on desitjaran viure les fases avançades de la malaltia. Poder decidir lliurement, i en plenes facultats, sobre el nostre futur no és un tema menor.

El diagnòstic precoç ens permetria reduir el patiment dels pacients i els seus cuidadors, intervenir-hi i fer-ho a temps, i disminuir la despesa econòmica que la malaltia genera a l’Estat. No podem deixar de banda una qüestió que ens sembla fonamental: l’Alzheimer implica un cost molt elevat, que no només ens afecta a escala econòmica, sinó socialment, emocionalment i culturalment, i que, a més, preveiem que vagi en augment en els pròxims anys.

L’Alzheimer és, doncs, un problema global i no només de les persones que el pateixen. Per això, és responsabilitat de tots implicar-nos i col·laborar perquè puguem minimitzar-ne l’impacte mentre seguim destinant tots els nostres esforços a poder fer recerca que, no en tinguem cap dubte, és l’única via per posar fi a la malaltia.