Full de ruta
Qui mana a l’Estat?
Ni els governs del PSOE o del PP han estat capaços de fer creure els alts funcionaris de l’Estat. I ara, a més, se’ls han desfermat les clavegueres
Un important alcalde, socialista, de l’àrea del Vallès m’explicava que les obres que s’estan fent ara per empalmar el quart cinturó amb la C-58 i la C-16 a Terrassa estaven previstes en la primera fase, la que es va inaugurar l’any 2010, però què algú, quan manaven els seus, es va descuidar de fer els enllaços i va convertint l’autovia en un cul-de-sac. Un conseller de Territori, bé, llavors no es deia així, em va explicar que la llavors ministra de Foment, Ana Pastor, estava molt enfadada perquè havia ordenat una vegada i una altra que es desencallessin els tràmits per als accessos viaris i ferroviaris al port de Barcelona. Però els alts càrrecs de l’administració de l’Estat sempre li aturaven. Un alt càrrec socialista de les comarques gironines explicava el mateix de l’N-II. I podria seguir fins a avorrir-los. Per què els explico això? Doncs per fer notar que si amb aquests temes ni els mateixos governs espanyols, del PSOE o del PP, se’n sortien, com s’ho faran ara els socialistes per arreglar el monumental error dels populars de judicialitzar el conflicte polític a Catalunya?
Més enllà del tema de la coherència, que necessitaria d’un altre article després de les increïbles declaracions de la vicepresidenta, Carmen Calvo, el PSOE té mala peça al teler si és que, de veritat, té ganes d’arremangar-se i d’arribar a acords, assumint, les dues parts, que un acord vol dir renúncies. I té mala peça al teler perquè l’Estat espanyol no només està controlat per les elits extractives, que durant anys també han actuat a Catalunya, sinó que la desídia a reformar l’administració ha fet que aquesta estigui en mans dels alts funcionaris, molts d’ells provinents d’aquestes famílies, o ja directament del franquisme. Només cal veure que la política espanyola fa anys que es mou a cop d’informe de les clavegueres de l’Estat. Són aquestes clavegueres les que han fet fora presidents autonòmics, han fet dimitir ministres, han provocat guerres civils als partits estatals, etcètera. Per això, també, ens cal marxar d’un Estat irreformable.
