‘Fun Home’

En una vinyeta de Fun Home, la cèlebre novel·la gràfica d’Alison Bechdel en què evoca els anys d’infantesa i adolescència al final dels quals reconeix el seu lesbianisme, es mostra l’estructura de la casa victoriana que, en una localitat de Pennsilvània anomenada Beech Creek, habitava la família: cadascun dels seus cinc membres (el pare, la mare i els tres fills) ocupa un espai diferent, que pot ser la pròpia cambra o una altra que sent particularment seva, però on hi està sol. És una imatge amb la qual Alison Bechdel va condensar una idea que va desplegant-se en tota la novel·la: a casa seva tothom va anar-se entotsolant en el seu món i cultivant les pròpies aficions. El pare en tenia de diverses, com ara la jardineria i la decoració, que va practicar obsessivament en un interior domèstic que va anar fent i refent: una manera de cultivar les aparences, una forma d’amagar-se, que no era aliena a la seva homosexualitat, que va viure tancat a l’armari fins que, a causa d’un escàndol, va revelar-se poc abans de ser atropellat per un cotxe (possiblement a causa d’una voluntat suïcida) un dia de 1981. És a l’entorn de la figura enigmàtica de Bruce Allen Bechdel, que va transmetre a la seva filla Alison la passió per la literatura, que es construeix aquesta excepcional novel·la gràfica que, amb una reflexió constant sobre la identitat, traça la formació moral, intel·lectual i sexual de l’autora.

Crec que tothom qui ha llegit Fun Home recorda aquesta vinyeta. Jo hi penso especialment perquè escric aquest article en una casa que, salvant totes les distàncies, té una estructura semblant a la dels Bechdel. Però també perquè em reca perdre’m la versió catalana del musical que, inspirat en aquesta obra que adoro, s’està representant actualment al Teatre Comtal, de Barcelona. El musical Fun Home, de Lisa Kron (lletrista i dramaturga) i Jeanine Tesori (compositora), va estrenar-se a Broadway l’any 2013 (la novel·la és de 2006) i va aconseguir un gran reconeixement i cinc premis Tony. Les crítiques de la versió de Daniel Anglès (director i intèrpret de Bruce Allen Bechdel) són excel·lents. Totes les persones que conec que han vist l’espectacle n’han sortit encantades. I, en canvi, m’han dit que el teatre no s’omple ni de lluny. No ho entenc. Jo m’ho perdré per força, però m’atreveixo a dir-los que no s’ho perdin.