Opinió

De reüll

Cap germà per jugar

Terrible infàmia la que obliga a confrontar drets humans

“Es pensa que si torna a casa els trobarà. Tenia cinc germans per jugar. No li’n queda cap.” Ho explica Ali al-Raymi que ha perdut tota la família excepte una neboda, en un atac aeri de la coalició dirigida per l’Aràbia Saudita. “Era com el dia del judici final, cossos i caps per tots llocs, envoltats de flames i cendres”: Hamal Sabri, testimoni d’un bombardeig. “El meu fill va morir amb només 14 hores de vida, necessitava cures intensives i oxigen, als hospitals no hi havia res i no vam poder sortir de la ciutat.” S’havia ordenat el bloqueig –de medicines, aliments, combustible i mobilitat– contra la població civil. Són efectes col·laterals de la guerra del Iemen, atrocitats comeses per tots els bàndols i per qui els proveeix. En resum: 50.000 morts, 3 milions de desplaçats, 22,2 milions d’éssers pendents d’ajuda humanitària, 2,5 milions d’infants sense escola, els centres sanitaris i educatius destruïts.“No s’hauria de vendre armes, ni corbetes però hem de menjar.” “Per desgràcia sabem què en faran, d’aquest material.” “Si nosaltres no el fabriquem, altres països se n’ocuparan.” Parlen els veïns de San Fernando (Cadis) preocupats per si l’esgarrifós i mediàtic assassinat del periodista Kashoggi (no tant les víctimes d’aquell llunyà conflicte) posaria en perill els seus llocs de treball. Terrible infàmia la que obliga a confrontar drets humans i a violentar consciències mentre es teixeixen (a la UE, als EUA...) suculents contractes tacats de sang i de suborns.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.