Opinió

De reüll

La guineu al galliner

L’extrema dreta arriba al poder a través del contagi polític

Aprincipis de segle Le Monde va publicar la història d’un immigrat simpatitzant de Le Pen –del patriarca del clan, Jean-Marie Le Pen, que el 2002 va passar a la segona volta de les presidencials. Com podia ser que confiés el futur en qui feia gala de la seva expulsió? L’entrevista oferia pistes: més de 30 anys d’integració en un barri marginat i ocupat per bandes violentes on ni els polítics ni la policia s’acostaven –la República no arriba a la perifèria–, se sentia humiliat, no sabia a qui creure. I va creure el diable que li prometia la salvació tancant la porta a d’altres com ell que li volien prendre el poc que tenia. El vell Le Pen havia estudiat bé l’estratègia: pugna entre pobres, incitació a la por i l’odi, contagi polític –temptació de neutralitzar els ultres adoptant els seus postulats– fins que els votants optin per l’original. No li ha sortit malament. A l’Europa en crisi l’impacte de les mesures d’austeritat provoca retrocessos sagnants en les condicions de vida i mobilitza pulsions autoritàries, xenòfobes, misògines, homòfobes, patrioteres. La segona o tercera generació Le Pen ja governa part del continent, i els EUA i el Brasil. A la vegada sorgeixen propostes –massa fragmentades encara– que defensen un nou pacte social, una globalització dels drets i de la justícia per foragitar la insaciable guineu, que de nou estem deixant entrar al galliner. Hi serem a temps? La història ens ha ensenyat com n’és, de perillós, que l’extrema dreta capitalitzi el malestar de la població.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.