LA GALERIA
La maqueta del circ
Una de les funcions dels museus és evitar pèrdues irreparables
Els mitjans ja s’han fet molt ressò del darrer gran èxit del figuerenc Genís Matabosch: la 8a edició, oferta aquest febrer a Girona, del Festival Internacional del Circ Elefant d’Or. El Palau de Fires de la Devesa quedava “connectat” amb la gran carpa erigida al Camp de Mart: feia d’entrada a l’espectacle i allotjava els serveis per als més de trenta mil espectadors que han assistit a les sessions, com ara el de restauració, molt millorada a la “cantina” del circ; quant al preu de les entrades, diu el director que “la més cara nostra (95 euros) és la més barata del Festival de Montecarlo”, l’únic dels que se celebren que queda per davant del de Girona. Per primera vegada el hall del Palau també ha acollit el Circus World Market, l’exposició d’elements circenses destinats un dia o altre a formar part d’un museu que els conservi i els exposi. L’afició i la passió del col·leccionista no sempre és compartida per la família quan mor, i una de les funcions dels museus, poc espectacular però decisiva, és evitar pèrdues irreparables. Volem comentar que la peça més espectacular i preuada que ha pogut contemplar tothom que entrava al Palau de Fires és la immensa maqueta del que va ser el Circus Gleich. Als anys vint els alemanys van voler competir amb els grans circs americans i l’austríac Julius Gleich (1886-1951), que havia començat amb un carro i dos cavalls, després d’haver estat als EUA no va parar fins que va haver format un circ, el més gran dels itinerants (n’hi havia de sedentaris). Amb una carpa de 86 m de llarg i tres pistes, apta per a deu mil espectadors asseguts; vagons escola, consultori mèdic, menjadors, cuines, dormitoris... per a les més de quatre-centes persones entre artistes i camàlics; estables i espais per als cap a dos-cents animals i un nombre similar de vehicles i remolcs. Etc. Aquest circ Gleich va funcionar entre els anys 1924 i 1937, poc temps; a Milà va tenir Mussolini d’espectador i a Barcelona, per l’Exposició Universal del 1929, en va tenir dos-cents cinquanta mil. Però la inflació, els nazis i la muller semijueva no van ajudar gaire. Desaparegut el Gleich, un enginyer holandès, Van Herwerden –avui una marca prestigiosa de bicicletes–, va dedicar quaranta anys de la seva vida a fer una reproducció a escala 1:25 de tots els elements que formaven part del circ alemany. El resultat va ser una maqueta gegantina de cinquanta metres quadrats, una meravella única que Matabosch ja havia exposat a Figueres fa quatre anys i que ara la Circus Arts Foundation ha pogut adquirir a les envistes del futur museu.