L’alcalde Nadal

Sempre s’és alcalde, escriu Joaquim Nadal i Farreras al darrer capítol d’Històries d’alcalde (Girona, 1979-2002) que acaba d’editar l’Editorial Gavarres dins la col·lecció El caliu de la memòria. Un llibre d’anècdotes, de records, centrat en la seva activitat com a primer alcalde democràtic de la ciutat després de la dictadura franquista. La portada, magnífica, ja ho explica tot. L’alcalde, enriallat, baixant per l’escala noble de l’ajuntament, en una magnífica fotografia d’en Joan Comalat per al Punt Diari. Un llibre imprescindible per saber allò que recorda Nadal i també allò que ha preferit oblidar o que, senzillament, forma part d’una memòria que donaria per a quatre volums més. En tot cas un llibre que ens serveix de recordatori, que fa venir el somriure als llavis força sovint, que fa recordar uns personatges avui desapareguts i que van ser importants per a la ciutat. L’Àngel Madrià li va demanar aquest llibre i, ara ja jubilat (però més actiu que mai), en Nadal s’hi va posar durant deu dies a la Cerdanya i allà va escriure a raig. A raig perquè portava el llibre al cap. Trobem el Nadal autèntic, que no passa factura a la brava als seus contrincants, tot i que en alguna ocasió podria fer-ho. En tot cas, alguna punyaladeta és clavada amb finezza. És un llibre d’anècdotes, però que ens explica per què Girona és com és. També és un homenatge als regidors que el van acompanyar. Així sabem de la banda dels quatre que van forjar amb en Pep Quintanas, en Jaume Curbet i en Manel Martí Díez al primer mandat, de com va trobar una pistola al despatx del secretari d’alcaldia el primer dia d’alcalde o dels antecedents que ara semblen senyals que feia carrera per arribar a alcalde quan encara ni ho somniava. Amb un pròleg magnífic del poeta i arquitecte Joaquim Español, és un llibre que cal llegir. Amè i ben escrit, no és un llibre d’historiador, encara que manté la rigorositat de l’historiador que és el catedràtic Nadal. És un llibre d’alcalde dividit en deu apartats i que ens explica des de la seva foto amb Francesc Pararols punys enlaire, a l’espant de molta gent pel fet de tenir un alcalde socialista i veure com el primer dia sortien imatges religioses de l’ajuntament. Hi ha anècdotes divertides com la del Rancho Felipe González i alguna d’esgarrifosa, com la del 23-F, però totes demostrant l’amor per una ciutat que és com la coneixem perquè ell hi va tenir molt a veure.