Menys d’un cèntim

Els incendis a l’Amazònia i la destrucció causada per l’huracà Dorian han estat al centre de l’atenció. Però més enllà dels grans desastres, ben poc s’informa dels efectes quotidians que la crisi climàtica comporta per a milions de persones en molts llocs del món. Així s’inicia l’informe Qui paga el preu d’Oxfam Intermón centrat en la situació provocada pels fenòmens meteorològics extrems que han assolat Moçambic i la Banya d’Àfrica. De testimonis no en manquen, en aquesta investigació de recomanada lectura. Escoltem les persones grans d’un poble de Somàlia: “No tenim paraules per descriure la sequera, els animals agonitzant, els dipòsits d’aigua buits, els pous inservibles, tots els que van anar sucumbint.” Sequera 2016/2017, cicló Sagar 2018: mitjans de vida destruïts, gana, mort, milions de dependents de l’ajut humanitari. El més greu –i intolerable– és la clamorosa injustícia amb què les grans potències castiguen les poblacions més vulnerables i escassament responsables de la contaminació del planeta. Segons Oxfam Intermón, es destina menys d’un cèntim al dia als habitants dels països empobrits per a la seva protecció, quan es veu que un sol nord-americà emet el mateix volum de gasos que 330 somalis. Una altra dada significativa: 168 activistes del medi ambient assassinats el 2018 (Global Witness). El preu més alt el paguen, ara, els que no han generat la crisi climàtica, els defensors de la Terra; el preu final serà cosa de tots.