Una dona valenta

Fa 672 dies que és a la presó. Quina brutalitat! Però la Dolors Bassa és una dona valenta i de conviccions. Ho ha estat sempre. Han aconseguit prendre-li la llibertat i la tenen engarjolada injustament. Però mai podran arrabassar-li la dignitat. Això no estarà mai al seu abast. I és clar que té dies per llençar a les escombraries. I la moral fluixeja en molts moments i ho passa malament. És valenta, sí, però és persona. I l’han sentenciat a dotze anys de presó. Dotze! S’imaginen com es gestiona això mentalment? Jo no puc. El suport de l’exterior és impagable, però allà dins està sola. Completament sola. Que valenta! I ella, que mai ha volgut ser màrtir ni heroïna... Però s’està convertint en un exemple per a totes nosaltres. Perquè sempre es refà. Sempre. I s’aixeca i tira endavant. I no perd el somriure. És admirable, perquè és ella qui transmet força a través del vidre, quan hauria de ser el contrari. I serenor. És una valenta. I no em cansaré de dir-ho.

Et passaràs un Nadal més a la presó. Sense poder estar amb la mare, els fills, la neta, la germana, els nebots... una situació cruel, un càstig que no té perdó. Un altre Nadal entre reixes... I els meus desitjos són carregar-te de força i de coratge. Que no et faltin mai, Dolors. Ni a tu ni als teus, que sempre hi són. Dius, i sé que ho sents de veritat, que mai has volgut ser una heroïna... per mi ho ets en majúscules.