Fiscalia insubmisa

La tossuderia de la fiscalia de la sala penal del Tribunal Suprem espanyol sembla no tenir límits. Sigui per orgull o per qualsevol altra raó irracional, el cas és que la posició dels fiscals del procés de l’1-O encaparrats a negar les conseqüències de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la immunitat del vicepresident català Oriol Junqueras, voreja ara mateix el ridícul. En sengles escrits, fets públics a més amb molta rapidesa, els fiscals del cas, semblaria que dolguts encara per no haver aconseguit que el tribunal condemnés per rebel·lió els processats per l’1-O, insisteixen a menystenir la sentència del TJUE i continuen reclamant, malgrat la claredat del mandat d’aquesta, que Junqueras continuï a la presó i no adquireixi la seva condició d’eurodiputat. Nombroses veus d’experts juristes i exmembres del Suprem s’han alçat aquests últims dies reclamant la llibertat de Junqueras, alguns parlen ja directament de detenció il·legal, però la fiscalia sembla no haver paït de cap manera la contundent plantofada que li va arribar des d’Europa la setmana passada.

Els fiscals també han adoptat una actitud incomprensible en el cas del president Puigdemont i el conseller Comín, reconeguts eurodiputats de ple dret arran de la mateixa sentència del TJUE. Així, la fiscalia, en comptes de demanar al jutge Llarena que retiri les euroordres, tal com seria lògic, demana que es mantinguin, com si reptés la justícia belga i europees a actuar en contra de la llei. Aquesta actitud de la fiscalia espanyola, que gairebé es podria qualificar d’insubmisa, segur que no passarà desapercebuda a Europa, on ja sembla que cada cop més estan acostumats als estirabots dels polítics, jutges i fiscals espanyols.