En memòria d’Idrissa Diallo

El 6 de gener del 2011, ara fa nou anys, va morir Idrissa Diallo al CIE de la Zona Franca, a Barcelona, on hi va ser traslladat el 20 desembre després de ser detingut a Melilla hores més tard d’haver traspassat la tanca fronterera. El jove gambià, que només tenia 21 anys, va tenir un infart. Hi va haver negligència dels vigilants del CIE? Companys interns van fer saber que Idrissa no havia estat prou assistit i diverses organitzacions que defensen els drets de les persones migrants van intentar inútilment convertir-se en l’acusació particular en un cas que, sis mesos després d’obrir-se’n la instrucció, va ser arxivat al jutjat número 5 de Barcelona. Les imatges de les càmeres de vigilància instal·lades al CIE de la Zona Franca, que podrien contenir informació sobre les causes de la mort d’Idrissa Diallo, mai no han sigut entregades al jutjat, tot i la petició de les entitats denunciants. Les autoritats espanyoles mai no van informar oficialment sobre la mort del jove a la família. El seu cadàver, sense que ningú ho sabés, va ser dipositat en un nínxol anònim amb un número, el 516, al cementiri de Montjuïc.

El 2014, la cooperativa Metromuster (a la qual es deu el documental Ciutat Morta, però, entre altres treballs, també Tarajal. Desmuntant la impunitat a la frontera sud, sobre el fet que, el 6 de febrer del 2014, van morir quinze persones a la platja de Tarajal, entre el Marroc i Ceuta, a conseqüència del llançament de pilotes de goma per part de la Guàrdia Civil sense que ni els agents ni el govern espanyol, aleshores en mans del PP, hagin hagut d’assumir responsabilitats) va iniciar una investigació a propòsit de la mort no aclarida d’Idrissa Diallo. Els membres de Metromuster mai han pogut localitzar els seus companys de cel·la: se n’ha perdut el rastre després de ser alliberats, a diferència dels internats als CIE que han sigut retornats als seus països d’origen. Però van localitzar on era el cos d’Idrissa i es van proposar repatriar-lo després d’haver conegut la seva família, que habita a Tindila, una petita població de la República de Guinea a prop de la frontera amb Mali. És així que han realitzat un film, Idrissa. Crònica d’una mort qualsevol, que denuncia les polítiques europees davant la migració i la indiferència social, però que també documenta de manera humaníssima com les restes d’Idrissa van poder arribar a Tindila i com aquells que l’estimen van enterrar-lo. Va ser arran d’aquesta mort que va posar-se en marxa la campanya Tanquem els CIE, que continuen vergonyosament en funcionament.