Estances amb pudor de resclosit

El 13 de gener de 1898, l’única pàgina del diari L’Aurore va ser ocupada integralment per un article (presentat com una carta oberta adreçada al president de la República Francesa, però destinada a remoure la consciència de tots els ciutadans) escrit per Émile Zola amb un titular convertit en símbol imperible del compromís polític i moral: J’accuse...! Zola hi afirma que té el deure de parlar per no ser còmplice de la injustícia que fa que un innocent, el capità Alfred Dreyfuss, estigui confinat a l’illa del Diable en ser condemnat per un delicte de traïció (passar informació a l’exèrcit alemany) comès per un altre, el comandant Ferdinand Walsin Esterhazy, absolt en un judici aleshores recent encara que les proves l’inculpessin; l’escriptor acusa militars i pèrits que, amb la complicitat dels magistrats i l’omissió de polítics, han culpat sense proves, han falsejat documents i han perseverat en un error intencionat per condemnar un home víctima de l’odi als jueus, cosa que diu al text com de passada, però clarament.

Amb el títol J’accuse, a banda que el film s’hagi comercialitzat a l’Estat espanyol i altres països amb el de la novel·la (L’oficial i l’espia) de Robert Harris que adapta, Roman Polanski aborda el cas Dreyfuss, però el protagonista no és el capità ni tampoc Zola, que, per cert, va ser condemnat per difamació i va patir molta hostilitat. Seguint, de fet, la novel·la, el director se centra en el coronel Georges Picquart, un declarat antisemita que, en ser nomenat cap dels serveis secrets de l’exèrcit francès, va emprendre una investigació que va fer-lo descobrir que Dreyfuss havia sigut víctima d’una maquinació amb el consentiment d’aquells que, com ara ell mateix, van seguir els seus prejudicis antijueus. Per fidelitat a la veritat, ho va denunciar, essent també objecte d’una persecució que va dur-lo a la presó i a ser degradat militarment fins que, amb altres judicis pel mig relacionats amb el cas en què la justícia francesa va continuar protegint els militars aliats amb la dreta més reaccionària, l’any 1906 tant ell com Dreyfuss van ser rehabilitats. Polanski, que mostra les activitats dels serveis secrets com una avançada de l’espionatge massiu, segueix amb minuciositat l’activitat detectivesca de Picquart dins de les estances fosques de l’exèrcit fent sentir una pudor de resclosit. En sortir de veure la pel·lícula, vaig saber que la JEC havia inhabilitat el president Quim Torra i, en contra del TJUE, dictaminat que Oriol Junqueras no pot ser eurodiputat. I és així que, davant d’aquesta perseverança, no acabarem els “J’accuse”.