Quatre soldats de l’Exèrcit Roig

Escric aquesta ombra el 27 de gener en què es compleix el 75è aniversari de l’arribada a Auschwitz de l’Exèrcit Roig. O, segons explica Primo Levi a l’inici de La treva, en què relata el seu llarg camí de retorn cap a Torí, d’una patrulla formada per quatre joves soldats a cavall que avançaven amb cautela, amb les metralladores a punt, per la carretera que vorejava el camp. Levi i un seu company, Charles, van ser els primers a albirar-los mentre descarregaven damunt la “neu corrompuda” el cadàver de Sómogyl perquè la “fossa comuna ja era plena”. Aleshores Charles es va treure la gorra per saludar els morts i els vius, que van arribar al camp quan només hi restaven els supervivents dels malalts que els nazis hi havien deixat perquè, en el moment de l’evacuació sota la pressió de l’Exèrcit Roig, se n’havien endut “tot home apte per treballar” cap a Buchewald i Mauthausen. El també autor de Si això és un home, que enceta la trilogia completada amb Els enfonsats i els salvats, creu que els alemanys no tenien la intenció de deixar-hi cap home viu, però que van fugir precipitadament a causa de la “rapidesa de l’avenç rus” i d’“un violent atac aeri nocturn”.

S’ha de dir que el químic Primo Levi va ser destinat a Buna-Monowitz, un dels “camps principals” d’Auschwitz (junt amb Auschwitz I i Auschwitz II-Birkenau), on va ser un dels milers de presoners que, molts fins a la mort, van treballar com a esclaus en una fàbrica de cautxú sintètic del grup d’empreses químiques IG Farben, que, amb els seus, van causar la mort de milers de deportats i que, a més, tenia la patent del Zyklon B, el pesticida amb el qual va elaborar-se el gas letal utilitzat a les càmeres: a Nuremberg van ser jutjats 24 directius i en van ser condemnats 13 amb penes de només un a vuit anys, mentre que empreses del grup van continuar existint amb un altre nom. Com també ho van fer les empreses instal·lades als 39 camps subalterns d’Auschwitz. El cas és que quan els alemanys van anar-se’n, a la infermeria de Buna-Monowitz hi havia 800 persones, de les quals van morir-ne 500 (i encara 200 més que no van poder ser salvats després de l’alliberament) abans que Levi i Charles divisessin aquells quatre homes armats, però no contra ells: “Quatre missatgers de pau de rostres rudes i puerils sota les pesants gorres de pell” dels quals Levi hi afegeix que se’ls veia aclaparats per la vergonya que el “just sent davant de la culpa comesa per un altre”. Quatre soldats de l’Exèrcit Roig aliens a les disputes del president polonès i el president rus Putin, en les quals cadascun sembla fer trampes amb la història.