Ombres d’hivern
La mort del ‘logos’ a Mauthausen
“Steiner volia alertar-nos que vivim en uns temps en què la paraula, i encara més la raonada (el ‘logos’), va perdent presència i valor
Ha mort George Steiner, considerat un dels últims grans pensadors humanistes: tenint com a referent primordial la cultura i l’art europeus i analitzant incansablement els textos literaris, mai no va deixar de creure en el valor de la transmissió del coneixement i en el llenguatge com a possibilitat de creació. Tanmateix, era un humanista no només conscient de la capacitat humana per a la barbàrie, sinó del fet que la cultura ha sigut incapaç d’evitar-la i fins i tot n’ha sigut còmplice. Nascut el 1929 a París, formava part d’una família jueva d’origen austríac amb la qual va marxar l’any 1940 als EUA (va formar-se a les universitats de Chicago i Harvard abans de tornar a Europa continuant els estudis a Oxford i Cambridge, on ha mort després d’haver-hi dedicat els últims llargs anys de la seva vida com a professor de literatura comparada) quan els alemanys ocupaven França. És així que pertanyia a una generació que no podia sentir-se aliena al que havia passat als camps de concentració i d’extermini. Dic això tenint especialment present un fet que va explicar quan, convidat l’abril del 2001 per la Càtedra d’Art i Cultura Contemporanis de la UdG, va ser a Girona, una ciutat que li encantava i de la qual va escriure a Errata (un llibre presentat com un examen de la seva vida) que és un dels llocs on, junt amb la percepció de la seva bellesa, s’hi pot sentir les tensions de la història que són el més viu a Europa: les ferides d’un passat que no acaba mai.
El cas és que en una conferència a l’església de Sant Domènec, convertida en aula magna de la UdG, Steiner va explicar: “Potser el logos va morir en el moment que un vigilant nazi de Mauthausen va llençar l’aigua que demanava un presoner mort de set, i quan aquest li va preguntar per què ho havia fet va contestar-li que en aquest món no hi ha perquès.” Crec que no ho hem oblidat aquells que aleshores vam sentir-ho. Com tampoc ho deuen haver fet els que ho van sentir en una altra ocasió. O els que potser ho han llegit, perquè imagino que Steiner també ho va deixar escrit. I si no ho hem oblidat és perquè Steiner volia alertar-nos que vivim en uns temps en què la paraula, i encara més la raonada (el logos) va perdent presència i valor. No és només en un camp de concentració on s’exerceix la crueltat extrema que converteix els humans en esclaus o la indiferència davant del dolor i les penúries dels altres. Això sense preguntar el perquè, com si el món, amb la seva barbàrie, no pogués i hagués de ser d’una altra manera.