Fer-se la punyeta

Compte perquè estem en un horitzó d’eleccions i això vol dir que tot el que es fa i es diu s’inscriu en la precampanya electoral, en què l’únic objectiu aquí és guanyar terreny a l’adversari polític. Actualment a Catalunya ja hi ha dos partits que han exhibit aquesta lluita, JxCat i ERC. Així que, avís per a navegants, en aquest mar de tempestes i llàgrimes les accions i els discursos es fan i es diuen per fer la punyeta al contrari. En aquest context s’inscriu la taula de negociació entre els governs espanyol i català. JxCat insisteix en la figura de mediador, malgrat que l’executiu de Pedro Sánchez ja l’ha liquidada després de negociar amb ERC la creació d’aquest òrgan a canvi de la investidura i acordar que no era un actor necessari. En aquest context, la insistència de JxCat té més a veure amb el fet de posar el dit a la nafra dels republicans en període preelectoral que amb la creença que la figura del mediador pugui ser útil. Tanmateix, el desgast del contrincant no és unidireccional ni porta únicament el segell dels junters. ERC també assenyala les contradiccions del soci i enmig d’aquest panorama no és d’estranyar que s’hagi optat per instal·lar una cortina opaca en la taula de diàleg entre forces i entitats independentistes. Així doncs, farien bé de posar-se les ulleres de campanya per llegir i interpretar el que passi d’ara en endavant en la política i maleir que en aquest període s’hagi convertit en l’art d’exhibir les debilitats i ferides de l’altre.